I MARATÓ A LA CONTRA
(a la Seca Espai Brossa)
Vosaltres
no ho veieu, però estic creuant els dits, i faig aquest gest supersticiós per
conjurar la bona sort, perquè em continuï la ratxa de endevinar les obres de
teatre que veig, i és curiós perquè jo ni sóc supersticiós ni crec
en la sort; penso que “la sort” s’ha de buscar i posats a cercar-la, ho faig en
teatres que acostumen a programar bé, i la Seca és un d’ells.
Avui
hi he vist la I MARATÓ A LA CONTRA, o sigui, Contra el Progrés, Contra la
Democràcia i Contra l’Amor, d’Esteve Soler, tot d'una tacada. Hem entrat a la Sala Joan Brossa a
les cinc de la tarda i n’hem sortit a quarts d’onze de la nit, i el cos encara
ens en demanava més. (Un familiar molt proper, vaja la més propera, em diu que
això m’ho haig de fer mirar).
Soler
és un dramaturg format a l’Institut del Teatre i la Sala Beckett, on ara dóna
classes. Al 2007, amb trenta anys recent fets, va enviar Contra el Progrés al
festival Theatertreffen de Berlín, i a partir d’aquí la trilogia de les Contres
ha estat traduïda a una pila d’idiomes i l’hi fan per tot el món. No m’estranya,
és molt bona!
Per
començar diré que al primer “toc” he pensat en Ionesco i el seu teatre de l’absurd,
doncs a Contra el Progrés s’expliquen set històries veritablement surrealistes.
Les següents set, Contra la Democràcia són peces de Grand Guignol,
aquest gènere francès que reflectia la monstruositat dels temps a través de l’horror
i la farsa surreal. Per acabar Contra l’Amor són set obres del gènere burlesque
amb pinzellades que ens tornen a portar a Ionesco.
Els
intèrprets de Contra el Progrés han sigut Dani Arrébola, Txell Botey i Xavi Idáñez,
fantàstics els tres i molt ben dirigits per Joan M. Segura. A Contra la
Democràcia i Contra l’Amor hi ha actuat Dani Arrébola, Eva Cartañá, Laia Martí
i Guillem Motos, ambdues dirigides per Carles Fernández Giua, igualment tots
amb nota molt alta. Menció especial, en la meva opinió, per Arrébola en l’últim
quadre en que interpreta a un professional del porno arruïnat per un càncer de
testicles: insuperable.
Totes
les posades en escena molt bones, fetes amb senzillesa i imaginació, tal com
demanen els temps en que ens movem, amb bones utilitzacions de la il·luminació,
aquest recurs màgic que ens transporta a móns que semblen reals.
La Joan
Brossa amb tot el paper venut i pel que he pogut escoltar quan el Manolo m’ha
donat la meva entrada, gent en llista d’espera. Enhorabona. (Ja ho deia el
Pujol: la feina ben feta no te fronteres). Els assistents hem aplaudit amb
ganes i hem fet sortir a saludar als actors repetides vegades. S’ho han
merescut.
P.D.
Els de Hoffman, ara a més del bar de l’entrada, han obert restaurant a la terrassa
del primer pis, i els ha quedat de conya, un lloc ideal per prendre alguna cosa o
sopar en un ambient molt agradable. Bona carta a preus continguts.
Em va fer molta pena perdre-m'ho. Espero que repeteixin. Teatrer@
ResponEliminaAquest fi de setmana pots agafar un tren i anar a Manresa, que hi són de bolo.
ResponElimina