13 de maig 2013

I Marató a la Contra

I MARATÓ A LA CONTRA
(a la Seca Espai Brossa)




Vosaltres no ho veieu, però estic creuant els dits, i faig aquest gest supersticiós per conjurar la bona sort, perquè em continuï la ratxa de endevinar les obres de teatre que veig, i és curiós perquè jo ni sóc supersticiós ni crec en la sort; penso que “la sort” s’ha de buscar i posats a cercar-la, ho faig en teatres que acostumen a programar bé, i la Seca és un d’ells.
Avui hi he vist la I MARATÓ A LA CONTRA, o sigui, Contra el Progrés, Contra la Democràcia i Contra l’Amor, d’Esteve Soler, tot d'una tacada. Hem entrat a la Sala Joan Brossa a les cinc de la tarda i n’hem sortit a quarts d’onze de la nit, i el cos encara ens en demanava més. (Un familiar molt proper, vaja la més propera, em diu que això m’ho haig de fer mirar).
Soler és un dramaturg format a l’Institut del Teatre i la Sala Beckett, on ara dóna classes. Al 2007, amb trenta anys recent fets, va enviar Contra el Progrés al festival Theatertreffen de Berlín, i a partir d’aquí la trilogia de les Contres ha estat traduïda a una pila d’idiomes i l’hi fan per tot el món. No m’estranya, és molt bona!
Per començar diré que al primer “toc” he pensat en Ionesco i el seu teatre de l’absurd, doncs a Contra el Progrés s’expliquen set històries veritablement surrealistes. Les següents set, Contra la Democràcia són peces de Grand Guignol, aquest gènere francès que reflectia la monstruositat dels temps a través de l’horror i la farsa surreal. Per acabar Contra l’Amor són set obres del gènere burlesque amb pinzellades que ens tornen a portar a Ionesco.
Els intèrprets de Contra el Progrés han sigut Dani Arrébola, Txell Botey i Xavi Idáñez, fantàstics els tres i molt ben dirigits per Joan M. Segura. A Contra la Democràcia i Contra l’Amor hi ha actuat Dani Arrébola, Eva Cartañá, Laia Martí i Guillem Motos, ambdues dirigides per Carles Fernández Giua, igualment tots amb nota molt alta. Menció especial, en la meva opinió, per Arrébola en l’últim quadre en que interpreta a un professional del porno arruïnat per un càncer de testicles: insuperable.
Totes les posades en escena molt bones, fetes amb senzillesa i imaginació, tal com demanen els temps en que ens movem, amb bones utilitzacions de la il·luminació, aquest recurs màgic que ens transporta a móns que semblen reals.
La Joan Brossa amb tot el paper venut i pel que he pogut escoltar quan el Manolo m’ha donat la meva entrada, gent en llista d’espera. Enhorabona. (Ja ho deia el Pujol: la feina ben feta no te fronteres). Els assistents hem aplaudit amb ganes i hem fet sortir a saludar als actors repetides vegades. S’ho han merescut.
P.D. Els de Hoffman, ara a més del bar de l’entrada, han obert restaurant a la terrassa del primer pis, i els ha quedat de conya, un lloc ideal per prendre alguna cosa o sopar en un ambient molt agradable. Bona carta a preus continguts.

2 comentaris:

  1. Em va fer molta pena perdre-m'ho. Espero que repeteixin. Teatrer@

    ResponElimina
  2. Aquest fi de setmana pots agafar un tren i anar a Manresa, que hi són de bolo.

    ResponElimina