Hamlet

HAMLET

(al Royal Shakespeare Theatre de Stratford-upon.Avon)

Avui les coses no m'han anat tan bé; he vist Hamlet i la veritat és que no m'ha agradat massa, però anem a pams. Primer: per començar encara portava el regust d'ahir, i aquell Titus és un dels clàssics millors que he vist en la meva vida, i ja fa temps que tinc cabells blancs. Segon: Hamlet no és ni de lluny la meva peça preferida de Shakespeare. Tercer: l’han potinejat, i penso que amb no massa fortuna.

M’explico; penso que al de Stratford —i només m’ho imagino perquè jo no hi era— quan es va a posar a escriure aquesta obra tenia el cap com una olla a pressió, i volia dir tantes coses, posar-hi tants personatges i complicar la trama fins al impensable, que es va passar, i mira que la cosa comença fina, perquè això que el cunyat enverini al rei per prendre-li el tro i allitar-se amb la cunyada és genial, però després comencen a sortir massa personatges, i vinga de Laertes, i Rosentcrantz i Guildenstern i Fortinbras... en fi, només és una opinió.

Tema del potineig. Fa molt de temps que dic que no em preocupa que als clàssics els manipulin, però demano una certa coherència, i una cosa que em molesta força és que al dir el text sentis contínuament dir lord, my lord —que és el tractament que es donaven habitualment al principi del segle XVII— però després es comportin com uns marrecs, o que Hamlet mati a Poloni amb un punyal quan fa un moment que tenia al costat a un soldat equipat com per anar a l’Agfanistan amb un fusell d’assalt AK-47 a les mans.

Dit això, reconec que la posada en escena ha estat impressionant, la il·luminació, el moviment d’actors, la música —altra vegada set músics en directe a més dels trenta actors, trenta!—, en fi, tot al estil de la RSC. Per cert, sabíeu que a la Royal Shakespeare Company hi treballen més de set-centes persones?

Avui l’obra s’ha fet al Royal Shakespeare Theatre, una mica més gran que els Swan que vaig estar ahir, però força semblant, també super ben equipat i amb una acústica remarcable. En fi, enveja, punyetera enveja, que em sembla que és un pecat capital, però hi ha coses contra les que no es pot lluitar; que hi farem, anirem al infern, a fer companyia al Titus Andronicus, òndia!