13 d’ag. 2013

Ni ètica, ni estètica

NI ÈTICA, NI ESTÈTICA
(Opinió)




A la Roma del segle I, quan era manifest que un dirigent l’havia fet molt grossa, se li oferia una sortida “honorable”: el suïcidi. Així la seva família podia mantenir els béns i, si no la vergonya, s’estalviava la indigència. Han passat uns quants segles.
Que ningú es pensi que demano que el Sr. Mariano Rajoy és suïcidi, sisplau! Desitjar la mort ho deixo per alguna gent del PP, com la germana d’aquella víctima de ETA que així ho expressat públicament. Res de suïcidi, però... i dimissió? La dimissió és indolora, és digne i reversible, no com la mort. La dimissió és una “cosa” que en alguns països alguns polítics practiquen, per ètica.
Els antics Romans, expliquen els historiadors, fins i tot en l’acte d’infligir-se la mort cuidaven l’estètica. En la magnífica pel·lícula Spartacus d’Stanley Kubrick, el personatge Gracchus —immens  Charles Laughton— en el moment precedent al suïcidi dubte davant quina daga ha de triar de les que li presenta el seu esclau. Finalment es decideix per una d’or mentre diu “aquesta és la més bonica”.
Aquí estem fotuts; ni ètica, ni estètica.

P. D. Ens convé tocar el dos aviat d’aquest país!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada