NI ÈTICA, NI ESTÈTICA
(Opinió)
A la Roma del segle I, quan
era manifest que un dirigent l’havia fet molt grossa, se li oferia una sortida “honorable”:
el suïcidi. Així la seva família podia mantenir els béns i, si no la
vergonya, s’estalviava la indigència. Han passat uns quants segles.
Que ningú es pensi que
demano que el Sr. Mariano Rajoy és suïcidi, sisplau! Desitjar la mort ho deixo
per alguna gent del PP, com la germana d’aquella víctima de ETA que així ho
expressat públicament. Res de suïcidi, però... i dimissió? La dimissió és
indolora, és digne i reversible, no com la mort. La dimissió és una “cosa” que
en alguns països alguns polítics practiquen, per ètica.
Els antics Romans, expliquen
els historiadors, fins i tot en l’acte d’infligir-se la mort cuidaven l’estètica.
En la magnífica pel·lícula Spartacus
d’Stanley Kubrick, el personatge Gracchus —immens Charles Laughton— en el moment precedent al suïcidi dubte davant quina daga ha
de triar de les que li presenta el seu esclau. Finalment es decideix per una d’or
mentre diu “aquesta és la més bonica”.
Aquí estem fotuts; ni ètica,
ni estètica.
P. D. Ens convé tocar el dos
aviat d’aquest país!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada