Tosca

TOSCA

(al Soho Theatre de Londres)

Un piano, un clarinet i un violoncel poden substituir a tota una orquestra? La resposta és no, però... però avui ho han fet al Soho Theatre, un dels que conformen aquest immens Off West End de Londres que estic descobrint a tota pastilla.

He vist Tosca, l’òpera de Puccini en una versió modificada, però en aquest cas “cum laude”. L’acció no passa a Roma al 1800, sinó a l’Alemanya de l’est al octubre del 1989 —el mur va caure el novembre del mateix any— i Scarpia és un cap de la STASI, la temuda policía comunista, Tosca una cantant, Cavaradossi un pintor i Angelotti un polític fugit, o sigui que pocs canvis excepte el moment en que passa i en conseqüència la posada en escena i el vestuari. Així han pogut fer una cosa molt digne i amb l’economia de mitjans que demanen aquest tipus de teatres.

Com he deixat clar al principi, els tres músics molt bons, amb uns arranjaments increíbles, i els cantants espectaculars, com a cantants i com a actors, tots gent molt jove que quan repasses els currículums al programa veus que no han fet altra cosa a la vida que estudiar i rebre premis. Un altra avantatge d’aquest muntatges és que al fer-se en teatres petits —el d’avui unes 130 butaques i amb una inclinació de grada fantàstica— canten amb més naturalitat, no han d’impostar la veu mortificant el diafragma per enviar-la al cinquè pis per la senzilla raó que de pis només n’hi ha un. S’està posant de moda —és una expressió que no m’agrada gaire, però ara no me’n sortia cap més— muntar òperes en petit format. A Avinyó ja en vaig veure alguna i aquí a Londres n’estan fent alguna altra. Benvingudes; penso que és una bona manera d’acostar la òpera a un altra tipus de públic.

Una nota divertida: han fet dos entreactes i anunciaven la durada en un anglès fent veure que era alemany que tothom es descollonava de riure. El teatre pràcticament ple i al final forts aplaudiments. Preu: 25 pounds, i per a la gent gran com jo 22,50; no és que sigui un gran descompte, però si un detall a agrair.

Avui a la tonta del cul de torn l'han hagut de renyar perquè feia fotos. Però que no escolten quan al començament et diuen tot allò dels telèfons i les fotos, i... bloody stupid people!