EL AUTOR INTELECTUAL
(a la Sala Atrium)
A l'Atrium hi ha
aterrat, per pocs dies, una companyia colombiana que es diu La Maldita Vanidad, que ens ha presentat
la primera obra de la trilogia Algunos
Asuntos de Familia. Se’n veu poc (gens?) de teatre colombià per aquí, però
si tot és així potser valdria la pena veure’n més.
En l’obra d’avui es planteja
el problema de que fer amb els avis, especialment en moments en que les
famílies pateixen manca de recursos i viuen en pisos petits, però socialment
encara estan ancorats en les tradicions del passat, com pot ser la societat
colombiana. Aquí dos germans i una germana, els nois casats i amb fills, viuen
aquesta tensió. De moment la bona dona —la mare que mai surt, un encert— viu amb un
dels fills, però la nora ja no pot més, està a punt d’explotar i es convoca
reunió familiar, però...
La obra és molt dura i està
ben construïda; potser té el petit problema d’obrir molts dubtes i no
tancar-los tots, però tampoc són primordials. El millor és el clima de tensió
que es crea, això està molt aconseguit, fins el punt en que hi ha moment que
quasi és inaguantable. En el meu cas han aconseguit posar-me molt nerviós, i
quasi mai m’hi poso, ni en la vida real. L’autor i director Jorge Hugo Marín
aquí l’ha clavat. Els actors ho han fet molt bé tots, destacant Ella Becerra en
el paper de dona del germà gran, personatge detestable que no vol admetre la
realitat. M’he hagut d’aguantar per no aixecar-me, fotre-li un crit i
engegar-la a parir panteres (perdó).
La posada en escena és força
particular, ja que en principi —segons el programa— és que els espectadors ho vegem
a través d’un finestral, com si veiéssim la baralla dels veïns de l’apartament
del davant. Remenant per la xarxa he pogut veure un vídeo en que és així i l’efecte
és genial, però l’Atrium, per metres quadrats, permet el que permet. El vestuari perfecte: cada personatge reflexa la seva personalitat en la manera que vesteix.
La sala plena del tot, forts
aplaudiments, el públic content i els intèrprets agraïts. Llàstima que avui era
l’últim dia, però si no l’heu vist i algun teatre la repesca, no dubteu ni un
moment en anar-la a veure.
P.D. ni que em matin se explicar el perquè del títol.
P.D. ni que em matin se explicar el perquè del títol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada