14 de nov. 2013

Naïf

NAÏF
(a La Seca Espai Brossa)



Avui a La Seca hem assistit a una prèvia: la representació de Naïf, del pallasso olotí Toti Toronell, que ja porta rodant pel món fa una mica més de dos anys. Com a bon espectacle de pallassos és sense paraules i amb música.
Toronell fa l’entrada damunt d’un rodell de fusta  d’aquells que contenen cable elèctric, fent-lo rodar amb les seves immenses sabates i portant una bossa d’escombraries, com si les anés a llençar. Al cap una mena de gorro de bany espallofat, boca i conques dels ulls pintats blancs i nas vermell, o sigui  pallasso, pallasso. Va vestit amb una mena de gavardina llarga de color groc, i aquí ja he tingut la primera imatge de pallassos famosos: Slava Polunin, m’he dit, però no s’han acabat aquí els homenatges. Ha fet una entrada arrossegant una cadira i per un moment tots hem vist en Charlie Rivel, però que ningú es confongui, no és un repàs a la història dels millors clowns, és un espectacle propi salpebrat de petits records al millor de la professió.
Al llarg de la funció han passat moltes coses. Ha mantingut una petita història d’amor amb un pal de fregar el terra, ha intentat reparar una gotera que hi havia al sostre, ha reclutat gent del públic perquè l’ajudés, organitzant un desordre considerable apartant jaquetes i movent cadires dels espectadors... n’ha fet l’alçada d’un campanar. També ha interactuat amb unes projeccions videogràfiques molt mesurades, sense abusar-ne. El seu humor és blanc, amable, innocent, poètic i tendra, està carregat de tendresa. Naïf és un nom que li escau a l’espectacle.
L’acompanya Albert Dondarza, executant la música en directe, tocant la serra de fuster, el violí i el piano de joguina; també canta. Als crèdits no hi consta, però dedueixo que la direcció és del propi Toronell. Bona posada en escena.
És d’aquells espectacle que al sortir del teatre et sents bé; no diré més bona persona —que això ja és dir molt— però sí content i relaxat, disposat a ser amable amb els que tens al teu entorn, allò que els meus néts en diuen de bon rotllo. Els assistents a l’Espai Brossa hem aplaudit amb ganes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada