Himmelweg

HIMMELWEG

(a la Sala Atrium)

Sembla ser que en alguns camps de concentració nazis hi havia unes rampes que portaven a les càmeres de gas i que els guardians anomenàvem eufemísticament himmelweg (camí al cel). El dramaturg madrileny Juan Mayorga va escriure fa anys una obra a partir d’un fet històric, la visita d’un delegat de la Creu Roja internacional a  un camp d'extermini nazi i l’engany a que va ser sotmès, doncs li van mostrar el que en realitat era una representació, una ficció: un “poble” on s’havia “concentrat” un grup de jueus que vivien feliços, amb escola, sinagoga, parc...

En principi l’obra és per a vuit personatges, però a l’Atrium l’han arranjat per a tres —voluntàriament, motivats per la crisi?—: la delegada de la Creu Roja, el comandant del camp i “l’alcalde del poblat”. La resta de personatges el fan titelles. No he vist l’obra feta tota amb actors, però val a dir que representada així no ha perdut gens de credibilitat.

La peça és molt dura, doncs has d’anar assistint a la preparació de l’escenografia que preparen el comandant —un personatge delirant pressionat per Berlin— i “l’alcalde” un pobre jueu que no sap si amb això el seu grup obtindrà la redempció o només està guanyant temps a la mort. El fotut —tot i que no és cap novetat— és adonar-te que el comandant és una persona culta i sensible per l’art, però no per el proïsme.

La posada en escena és molt efectiva, començant quasi pel final, amb la visita de la delegada i passant després a la preparació de la farsa i els assajos. Repeteixo, la peça és molt dura, pel tema i per la incertesa. El personatge del comandant —Raimon Molins, també director— és el de més lluïment, doncs és el que té més registres, des de la fredor inicial fins al paroxisme. Guillem Gafaell li dóna molt bé la rèplica com a alcalde i en un paper menor Patricia Mendoza com a delegada de la Creu Roja.

Peça recomanable a no ser que sigueu dels que no volen pensar en tot el que de lleig passa al voltant d’una guerra. L’Atrium ple i els actors han hagut de sortir repetides vegades a saludar.

P.D. Si sou dels que us agrada rumiar i buscar diversos significats a les obres, aquí en podreu tenir el goig complert buscant similituds amb situacions actuals, reaccions de les persones davant estratègies de manipulació, domini...