CONSELL FAMILIAR
( a la Sala Planeta dins de Temporada Alta)
Tan l'un com l'altre, Cristina Clemente i Jordi Casanovas perta-nyen a aquesta nova generació de gent del teatre català
que estan arrasant, cent per cent FlyHard people,
cosa que ja és una garantia
Consell Familiar és una
comèdia escrita per Clemente i dirigida per Casanovas amb tema d’actualitat:
arribar a fi de mes. Una família —pare, mare germana i germà— tenen la vida organitzada
de manera ben curiosa; funcionen com un país. Tot es regeix segons uns estatuts
que van pactar el pare i la mare just abans de casar-se i que encara continua
amb els fills ja per damunt de la vintena. En el Consell hi ha un president amb un mandat de
quatre anys —actualment el pare— i tot ho voten en les juntes que fan
periòdicament. Ara hi ha una cinquena persona entre mig, el noviet de la nena, estudiant
d’arquitectura alemany que esta fent un Erasmus.
La idea ja dona per a molt,
però a més els perfils estan molt ben dibuixats: el pare és un manaire, la mare
una bona dona que no toca massa de peus a terra i es passa el dia defensant el
fill que és un penjat, i la nena una idealista que creu en un món —el món de la
família— millor. I el noviet? El noviet és... alemany.
La Clemente ha estat molt
hàbil dibuixant les diferents situacions
i al final ha fet una pirueta i mitja genials. Casanovas per la seva part ha fet
rutllar l’obra donant-li un ritme viu
molt encertat, cosa que ha fet que mai decaigués l’interès.
La posada en escena correcte
representant el pis de la família, una vivenda de gent normaleta tirant a prim.
Il·luminació i vestuari sense destacar, però penso que la seva missió era
passar desapercebuts. Ens ho hem passat molt bé perquè l’obra és molt divertida
i hem aplaudit amb ganes. La sala plena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada