NOVECENTO
(a la Seca Espai Brossa)
Al any 1900 hi havia un
trànsit important de vaixells de línia que travessaven l'oceà Atlàntic entre el continent Amèrica i Europa transportant passatgers. A la primera classe s’hi acomodaven els
burgesos rics, les èlits i a la tercera els emigrants que cercaven una nova
vida. “Pujaven al vaixell amb la seva roba apedaçada i baixaven a Amèrica amb vestits
nous; havien cosit i planxat al llarg de la travessia, arrasant amb cortinatges
i llençols”, es diu una part del text.
Alessandro Baricco* —Torí,
1958— autor de novel·la, teatre, assaig... va escriure Novecento. Un monologo l’any 1994 com a monòleg teatral, narrant el
curiós cas del nadó que uns emigrants van abandonar sota el piano de cua del
saló de ball de primera classe. El troba Danny, un maquinista del paquebot i
pensa que els pares l’han abandonat allí pensant que el recollirà algun milionari
i li proporcionarà una vida regalada... però
aquest nen restarà tota la vida al vaixell sense posar mai els peus a terra, i
així descobrirem que —predestinat al haver-lo trobat sota un piano de cua, no
sota una col— es convertirà en un pianista excepcional, autodidacta. Tot això ho narra un component de la orquestra del vaixell.
Amb aquest text, molt ben
traduït per Mercè Canela, Genoveva Pellicer (directora) i Pep Jové (actor) han
fet una filigrana, ajudats per una boníssima i austera posada en escena i
il·luminació de Paco Azorín. A la petita sala Leopoldo Fregoli hem navegat per
l’oceà transportats per les paraules i els records del trompetista del transatlàntic
Virginia, narrador d’excepció, amic i admirador del pianista.
Un Pep Jové insuperable, en
estat de gràcia, ha recitat el text amb aplom, amb sentiment, sentint-lo i
transmetent-nos aquesta emoció que donen els records d’una amistat i admiració
envers del personatge. Bravo! Com a anècdota, en un moment determinat, l’actor
s’ha marcat uns passos de ball amb una “espectadora” de la primera fila que no
desmereixerien en un espectacle del Mercat de les Flors.
Gran nit de teatre. Llàstima
que la Fregoli només estava a la meitat de la seva capacitat gràcies als fills de puta de l'IVA. Forts aplaudiments.
Aneu a veure-la; ho podeu fer fins al 15 de desembre, però... perquè esperar
tants dies per passar una nit inoblidable?
*Seda (1996) possiblement
sigui la novel·la més coneguda i traduïda d’aquest autor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada