Animals de Companyia

ANIMALS DE COMPANYIA

(a la Nau ivanow)

Avui s'ha estrenat en teatre comercial aquesta obra d'Estel Solé, opera prima (teatral) d'aquesta actriu, poetessa i ara dramaturga, i dic en teatre comercial perquè fins avui només s'havia vist en circuits marginals, o sigui al menjador de casa d'algú. Encert, doncs, per part de la Ivanow d'acollir aquest espectacle del que crec se'n parlarà, i estic segur que bé.

L'obra està situada al present, amb personatges joves, urbans, amb problemes actuals, de feina, de manera de viure, de dependències, de relacions... A la sortida ens hem trobat amb una critica teatral i hem coincidit que era una peça "FlyHard" —fa temps que dic que aquest nom s'està convertint en un adjectiu—, o sigui que tracta temes que reflecteixen els problemes de les generacions d'avui.

Una colla d'amics organitzen un sopar per donar la benvinguda a una noia del grup que s'ha passat dos mesos en un psiquiàtric per culpa d'un intent de suïcidi. Les coses neixen torçades perquè un del grup —l'enamorat secret de la protagonista— obliga a la resta a simular que tot és normal, que el xicot de la noia arribarà tard... quan en realitat està a fugit a Sidney.

La història és molt àgil, amb possibles mancances de text molt ben superades per el ritme que ha imprès la directora Marilia Samper al llarg de totes les escenes. Hi ha moments brillants per simular el que és indissimulable. Al llarg del sopar surten tots els draps bruts d'aquest grup que, inevitablement i molt a pesar seu, fan una mena de catarsi. A l'escena final descobrim perquè l'obra es diu Animals de Companyia.

Com he dit més amunt és una obra FlyHard, en que la posada en escena, el vestuari i la il·luminació només han de ser correctes, perquè l'important és la trempera que sorgeix de la manera de fer. Eduard Buch, Miriam Tortosa, Jordi Vaquè, la mateixa Estel Solé i Martina Treserra han estat magnífics. Atenció a aquesta última; quan canta i es belluga, recorda a alguna d'aquestes artistes nordamericanes que van sorgir del segell Tamla Motown de Detroit.

Una Nau Ivanow plena ha recompensat als artistes amb forts aplaudiments. Estarà en cartell només fins al dia 15, però penso que és obra per a ser recuperada per els espais que estan —o haurien d'estar— a l'aguait, com els Aixopluc del Lliure, o La Seca, o qualsevol d'aquests teatres que han de marcar la diferència, i em disculpo per utilitzar una frase que està més que abusada pel món del futbol.