A Midsummer Night's Dream

A MIDSUMMER NIGHT'S DREAM

(al Teatre municipa de Girona)

Al teatre Isabel·lí, el de l’època de William Shakespeare, a les dones no se’ls permetia actuar; els papers femenins els feien homes transvestits. A mi em costa d’imaginar, però després d’haver vist els Propeller ja no em costarà tan.

“Propeller és una companyia masculina de Shakespeare que combina una rigorosa aproximació al text amb una estètica física moderna”. Són paraules d’Edward Hall, el director d’aquest A Midsummer Night’s Dream que s’ha vist aquests dies al Temporada Alta, i és ben cert. Catorze actors amb un coneixement excel·lent de l’obra del bard, un domini de l’expressió corporal —ajudada per una forma física notable— i una declamació adequadíssima al to jocós de la comèdia, ens han ratificat les paraules del director.

L’obra, sobradament coneguda, és com una broma monumental, amb tota mena de confusions amoroses, boscos on hi viuen follets, fades i plantes que destil·len filtres amorosos que emboliquen la troca. Perquè no hi falti de res, també hi ha teatre dins el teatre amb una representació feta per un grup d’aficionats d’allò més dispar.

Amb tot aquest material els Propeller s’han despatxat a gust, començant per la posada en escena, sala sense cap element, només les tres parets recobertes d’una mena de malla platejada i una espècie de balcó fet per cadires ocupant també les tres parets; varies obertures per on entraven i sortien personatges continuament. Tot encoixinat amb una il·luminació que creava l’ambient adequat, amb moments electritzants. El vestuari és un dels punts a destacar. De base tots els actors, excepte el follet, iguals: una mena de roba interior blanca d’una peça i damunt el que els distingia: frac, pantalons amb elàstics o vestits per a les dones.

Naturalment el que més ha destacat han estat les actuacions que han inclòs música interpretada per ells mateixos i cants. El recitat clar i sostingut; els que dominen l’anglès no s’han perdut ni mitja paraula, i els moviments damunt l’escena eren pura coreografia, precisos i ràpids com es mereix l’obra. Com sempre passa hi ha un personatge que et cau millor que un altra, o et fa més gràcia, però sóc incapaç de destacar un actor que despuntés; el conjunt era d’un equilibri perfecte, cosa que en una obra coral com aquesta s’agraeix perquè el ritme i el nivell sempre es mantenen. La peça és físicament molt exigent, però es veu que aquest equip no es cansa. A l’entreacte han sortit al vestíbul i ens han obsequiat amb un manat de cançons: com diuen en castellà que no decaiga.

Dues hores i mitja de funció trepidant i el públic que omplia el Municipal de Girona s’ha embullofat les mans aplaudint. Els còmics —i per a mi anomenar-los còmics és un elogi— s’ho han guanyat a pols. Propeller en anglès vol dir propulsor, i a fe que aquest grup sembla que portin una turbina ficada al cul, i perdoneu l’expressió.