ASSOLUTAMENTE SOLO
(a la Seca Esapi Brossa)
Nit d'estrena a La Seca amb Assolutamente
Solo, un espectacle de l'italià David Batignani, dirigit i interpretat per
ell mateix i el seu pare; així tot queda a la família. Aquest florentí fa una
mena de teatre que se'l pot anomenar de moltes maneres, menys convencional, com
per exemple Caravankermesse, obro per
només 10 espectadors que es fa dins d'una caravana. Dit això anem al que hem
vist avui.
Vagi per endavant que és del tipus d'obra en que cada espectador hi podrà
veure una cosa diferent, doncs no és parlada —només les breus lectures d'unes
cartes—, cosa que ens pot portar a múltiples interpretacions. De fet la peça es
basa en la gran semblança entre pare i fill, fins el punt que al principi hi ha
un engany quan el fill es maquilla per posar-se anys al damunt. Al escenari hi
ha una mena de cabina amb cortines —com les que posen per les eleccions—, però
de color vermell, cosa que, ajudada per la il·luminació, crea un ambient de
màgia. "Ara el Hausson abandonarà la primera fila com a espectador i
partirà una dona pel mig", m'he dit jo, però no, no s'ha mogut de la cadira
i aquesta mena de cabina ha servit perquè anessin entrant i sortint el pare i
el fill.
Jo confesso que no he entès res; he vist una pila de trucs, algun d'ells
molt vells, com l'escena dels germans Marx davant el mirall, o que el pare
tregui el cap per un forat de la taula i el fill, des del darrera el maquilli com
si fossin una sola persona. M'ha semblat tot molt senzill i dejà vu. Si em llegeixo el que diu el programa
de mà, "el muntatge sembla centrar-se en allò que en nosaltres es
transforma, però en realitat és una descarnada lectura sobre allò immutable: la
semblança, els gestos, el lèxic familiar"... doncs tampoc.
La sala Joan Brossa força plena d'un públic que ha aplaudit de compromís,
tèbiament, molt tèbiament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada