Els Veïns de Dalt

ELS VEÏNS DE DALT

(al Teatre Romea)

Cesc Gay és un guionista i director que ha treballat per la televisió i el cinema. Segons ell mateix, fa anys va viure en un lloc on la parella de dalt era molt sorollosa quan feia l'amor, generalment a altes hores de la matinada. Això li va donar l'idea per un guió, però s'adonà que no hi havia manera de fer-la avançar i va decidir oblidar la pel·lícula i escriure una comèdia, Els Veïns De Dalt, que avui s'ha estrenat oficialment al Romea, o sigui que com a director a canviat de pensar en diferents plans —cosa habitual en el cinema— a un sol pla general fix —que és com funciona el teatre, encaixonat dins l'escenari—.

Una parella que fa mig any es va traslladar al pis on viu ara, conviden als veïns de dalt a fer un sopar informal, de pica-pica. El amfitrions no estan passant per un bon moment, però ella insisteix que han de ser amables i sociables i finalment convenç al seu home. La parella de dalt és desinhibida i oberta i ja d'entrada es disculpen pel xivarri que fan a les nits d'amor, cosa que els de baix ja els volien fer saber, però resulta que els orgasmes cridaners no són d'ella, sinó d'una amiga que conviden quan fan orgies, una noia que no es pot contenir, més quan un altra company que també conviden... Idea divertida que donarà molt joc i situacions diverses, enfrontant a uns i altres entre ells, les seves fantasies i els seus fantasmes, "això sí" diu el convidat, "sempre sexe consensuat; res de fel·lacions i anals si no venen de gust". L'amfitrió veu llumenetes, la seva dona no tant.

Ara faré una confessió: hi ha hagut un moment que m'ha semblat que l'obra se'ls escapava de les mans, i he pensat "ai déu meu, que això tira cap a vaudeville", però només han estat instants, un senyal, allò que en castellà en diuen un amago, com si el director hagués deixat llibertat als actors perquè fessin el ruc "al punt d'abandonar la dreta via", com diu el vers 12 del cant primer de la Divina Comèdia —ara potser m'he passat de cita culta—.

Tornant a l'obra, ha avançat pel bon camí, amb bon ritme, trepidant, amb cada personatge dins el seu perfil, cosa que ha permès el lluïment dels actors. Penso que Cesc Gay s'ha estrenat amb bona nota en el món del teatre, i ara no parlo en quan a guionista, sinó com a director. Un encert el càsting amb l'elecció de personatges en uns rols que ens hem cregut perquè els han sabut interpretar sense artificiositats. Navas seductora i directe, Roca cremada i emprenyada, Rico l'home pla sense problemes i Arquillué incapaç d'admetre que en te un munt. L'escenografia correcta d'Alejandro Andújar: un pis modern de qualsevol ciutat d'un país occidental.

Ens ho hem passat bé i penso que el públic que segurament omplirà el teatre setmanes i setmanes també en gaudirà. Avui el Romea amb espectadors fins l'últim pis. Era el debut oficial i estava ple de gent de la professió. penso que és un encert que les estrenes es facin en dilluns, ja que permet que la gent de la professió hi pugui acudir. Fa goig veure tantes i tantes cares conegudes compartint aquests moments. En principi l'obra està programada fins a mig maig.