BONA ESTADA AL SEU INFERN, SR. SHARON
(Opinió)
Jo no sóc bevedor de cava ni
de xampany i encara menys de prosecco.
Sempre m'ha semblat un vi en el que és fàcil fer passar bou per bèstia grossa.
Jo sóc bevedor de vi, generalment negre, però abans d'ahir vaig obrir una ampolla
de cava, de la mateixa manera que ho vaig fer el vint de novembre del 1975 per
celebrar la mort —per fi— del dictador, i així també vaig voler
festejar la d'un altra fosc personatge que finalment se'n va anar: Ariel Sharon.
Així es podreixi al seu infern perquè jo d'això no en gasto.
Personatge execrable allà on
n'hi hagi, d'aquells que es pensen que hi ha persones, pobles o races de
diferent categoria, i ell i els seus estan, naturalment, al cantó dels bons,
els intel·ligents, els que sempre tenen raó, els que la tenen més grossa...
A causa d'un vessament
cerebral s'ha passat vuit anys en coma. Tinc l'esperança de que hagués
conservat la consciència i s'hagués adonat del que és estar tancat dins una
presó —el seu propi cos— com ell va tancar a centenars de milers de palestins a la
presó en que va convertir la seva terra rodejada d'alts murs. Estés conscient o
no, la despesa mèdica de conservar-lo en vida ha estat de 2.680.000 €. Ni que
fos el braç incorrupte de Santa Teresa.
Militar de carrera —redéu,
sempre els de l'uniforme i les medalles— en va fer l'alçada d'un campanar.
Diuen —tot i que no està demostrat— que va ser qui va fer enverinar amb poloni
a Iàsser Arafat, cosa que a jutjar per la ètica que es gastava no
m'estranyaria. És el responsable de les massacres dels camps de refugiats de
Sabra i Xatila on van morir milers de palestins. va fer dinamitar 45 cases palestines com a
represàlia, amb els seus habitants dins; 67 morts, la majoria dones i nens: allò
que se'n diu un valent...
Com que em comença a agafar
fàstic prefereixo no continuar amb el seu currículum, però no m'estaré de fer
una reflexió. Que han fet malament els jueus —em refereixo al poble jueu— al
llarg de la història per rebre tan de càstig des de fa segles? Expulsions d'allà
on vivien, diàspores i famílies partides al llarg de la seva història, l'holocaust
en mans del nazis i ara estar governats per personatges d'aquesta baixa categoria
moral que no els han permès viure en pau des de l'establiment de l'estat d'Israel.
Generacions que han viscut amb el fusell d'assalt a l'esquena, que no han
conegut la pau, i ells encara treuen pit i es pensen que són uns herois mentre
els seus germans més murris viuen còmodament a New York i de tan en tant els
envien pasta perquè continuïn barallant-se i vivint com a gossos. Enhorabona
carallots; d'això a casa meva en diuen portar una merda de vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada