14 de gen. 2014

Bona estada al seu infern, Sr. Sharon

BONA ESTADA AL SEU INFERN, SR. SHARON
(Opinió)



Jo no sóc bevedor de cava ni de xampany i encara menys de prosecco. Sempre m'ha semblat un vi en el que és fàcil fer passar bou per bèstia grossa. Jo sóc bevedor de vi, generalment negre, però abans d'ahir vaig obrir una ampolla de cava, de la mateixa manera que ho vaig fer el vint de novembre del 1975 per celebrar la mort —per fi— del dictador, i així també vaig voler festejar la d'un altra fosc personatge que finalment se'n va anar: Ariel Sharon. Així es podreixi al seu infern perquè jo d'això no en gasto.
Personatge execrable allà on n'hi hagi, d'aquells que es pensen que hi ha persones, pobles o races de diferent categoria, i ell i els seus estan, naturalment, al cantó dels bons, els intel·ligents, els que sempre tenen raó, els que la tenen més grossa...
A causa d'un vessament cerebral s'ha passat vuit anys en coma. Tinc l'esperança de que hagués conservat la consciència i s'hagués adonat del que és estar tancat dins una presó —el seu propi cos— com ell va tancar a centenars de milers de palestins a la presó en que va convertir la seva terra rodejada d'alts murs. Estés conscient o no, la despesa mèdica de conservar-lo en vida ha estat de 2.680.000 €. Ni que fos el braç incorrupte de Santa Teresa.
Militar de carrera —redéu, sempre els de l'uniforme i les medalles— en va fer l'alçada d'un campanar. Diuen —tot i que no està demostrat— que va ser qui va fer enverinar amb poloni a Iàsser Arafat, cosa que a jutjar per la ètica que es gastava no m'estranyaria. És el responsable de les massacres dels camps de refugiats de Sabra i Xatila on van morir milers de palestins.  va fer dinamitar 45 cases palestines com a represàlia, amb els seus habitants dins; 67 morts, la majoria dones i nens: allò que se'n diu un valent...
Com que em comença a agafar fàstic prefereixo no continuar amb el seu currículum, però no m'estaré de fer una reflexió. Que han fet malament els jueus —em refereixo al poble jueu— al llarg de la història per rebre tan de càstig des de fa segles? Expulsions d'allà on vivien, diàspores i famílies partides al llarg de la seva història, l'holocaust en mans del nazis i ara estar governats per personatges d'aquesta baixa categoria moral que no els han permès viure en pau des de l'establiment de l'estat d'Israel. Generacions que han viscut amb el fusell d'assalt a l'esquena, que no han conegut la pau, i ells encara treuen pit i es pensen que són uns herois mentre els seus germans més murris viuen còmodament a New York i de tan en tant els envien pasta perquè continuïn barallant-se i vivint com a gossos. Enhorabona carallots; d'això a casa meva en diuen portar una merda de vida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada