NOMÉS UN ANUNCI
(al Teatre de l'Aurora d'Igualada)
Aquesta obra és una comèdia
que va ser finalista del Quim Masó de l'any 2013, una obra sense massa
pretensions que només pretén, penso, fer riure i criticar el món de la
publicitat televisiva i els seus mètodes.
En el despatx d'una agència
de publicitat han convocat tres potencials consumidors, anònims, dos nois i una
noia joves, per fer un test d'opinió del futur anunci televisiu d'una aigua
embotellada encara no introduïda al mercat. Les coses es compliquen només de
començar, doncs a un dels xicots se li farà difícil opinar de la qualitat de
les imatges... és cec.
Aquest és un bon
començament; a les comèdies els va bé un toc absurd, i aquest ho és bastant,
però la noia que porta la reunió no el fa fora (respecte per les minusvalíes?).
Las reunió no avança bé, doncs hi ha més complicacions, però arriba un moment
que l'autor es passa de piruetes i, penso, perd els papers. No és la primera
vegada que a partir d'una idea es basteix una obra, però resulta que si només
hi havia la idea inicial, la "cosa" és difícil que rutlli.
La posada en escena és
adequada, representant una sala de reunions normal i corrent de qualsevol
oficina, i amb la il·luminació i vestuari passa el mateix. Els actors treballen
correctament i la direcció penso que és adequada, però el problema és que no hi
ha xixa, i així no hi ha qui es llueixi. A estones fa gràcia perquè hi ha acudits enginyosos, però també fan gracia una tanda d'acudits entre amics, però la comèdia no és ben bé això.
Una Aurora mig plena es pot
considerar un èxit perquè hi havia aquella cosa que paralitza el país i part de
l'estranger: pilota i si no ho vaig entendre malament el Barça s'hi jugava el
lideratge, o cosa semblant. Arribarà un moment que quan hi hagi futbol no es
dirà ni missa. Com li deia el Quixot al seu escuder: cosas veredes amigo Sancho
(però aquesta cita no us l'apunteu perquè és falsa. Es del Mio Cid, i a més està modificada)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada