18 de gen. 2014

Vània

VÀNIA
(al Teatre Lliure de Montjuic)



Sempre he pensat que Oncle Vània és la millor obra teatral de Txèkhov, i encara hi afegiré que amb diferència vers les altres; la que millor presenta aquesta Rússia decadent, indolent i apàtica que tan bé sap dibuixar l'autor. N'he vist unes quantes adaptacions, inclosa l'excel·lent que va fer per al cine Louis Malle sota el nom de Vània al carrer 42. Dit això, penso que la d'avui al Aixopluc del Lliure és la millor que he vist mai. M'explico.
Txèkhov te un punt "pesadet" (sisplau, que ningú s'ofengui per la blasfèmia), lent, reiteratiu; es repenja en la lentitud i poca empenta dels personatges, però Oriol Tarrason, l'adaptador i director del que he vist avui, mantenint aquesta calma li ha donat una trempera insòlita que ha fet que funcionés molt bé, d'una manera diferent sent molt fidel al text original.
Amb una escenografia austera —l'Espai Lliure quasi buit, amb només quatre mobles vells, llibres, molts llibres, ampolles de vodka i una excel·lent il·luminació, l'obra se l'han carregat a les espatlles els cinc actors, i a fe que se n'han sortit i amb nota. Dels nou personatges que hi surten a l'obra original, aquí s'ha passat a sis interpretats per cinc actors, o sigui que un ha doblat paper, i encara els ha quedat corda per fer-hi conya. Quan al professor Serebriakov necessitava que Teleguin li empenyés la cadira de rodes —el mateix actor feia els dos personatges— deia "aquest Teleguin mai hi és quan se'l necessita".
Magnífica direcció de Tarrason que ha portat a tot l'elenc a la excel·lència. Potser han destacat Pep Ambrós (Vània) i Annabel Castan (Sònia), però també s'ha de dir que són els protagonistes. La resta, Bernat Quintana (Dr. Àstrov), Arnau Puig (prof. Serebriakov i Teleguin) i Mireia Illamola (Ielena) també han clavat els seus papers. Una hora i quaranta minuts que han passat volant. El públic que omplíem tres quartes parts de la sala, hem aplaudit fins que han tancat el llumm i ens han fotut fora. La manera de saludar dels actors, per no perdre-se-la. Si encara no hi heu anat, teniu temps fins el dia 26, però jo de vosaltres no badaria.

qwstduiklo

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada