El Crítico

EL CRÍTICO

(al Teatre Borràs)

Juan Mayorga és una mena de monstre: filòsof, llicenciat en matemàtiques, dramaturg, doctor en filosofia, ... aclaparador. Ha format part d'Animalario i ha rebut una pila de guardons, entre ells el Premio Nacional de Teatro. Juanjo Puigcorbé i Pere Ponce són dos actors catalans sobradament coneguts que han treballat molt per Madrid; especialment Puigcorbé feia molts anys que se l'havia vist damunt els escenaris catalans. L'obra d'avui havia aixecat moltes expectatives per tot el que he esmentat abans. Un duel interpretatiu de dos actors consagrats dient el text d'un autor reconegut.

L'obra comença amb l'arribada a casa d'un home; fa cara d'avorrit i com si estigués cansat de tot. Es desprèn de l'americana i es serveix un whisky que es beu d'un glop, sense assaborir-lo. S'asseu a una taula i quan està a punt d'escriure truquen a la porta. S'estranya perquè no espera a ningú i al obrir es troba enfront a l'autor de l'obra de teatre sobre la que es disposava a escriure. Ha estat nit d'estrena i ell és crític.

Bon començament, he pensat, amb la seguretat que començaria un combat dialèctic d'envergadura, doncs l'obra (de la ficció) ha estat un èxit, però el crític no ho ha vist així. Doncs no. La cosa de seguida s'ha desinflat i hem passat a escoltar un seguit de monòlegs que s'han fet pesadets i no han aportat res d'interessant. A més l'acció s'ha complicat amb records i problemes al marge de la trama central que penso que ho han complicat i al final tampoc s'han aclarit massa.

Amb aquest material, pel meu gust els actors no s'han pogut lluir i per acabar-ho d'espatllar l'obra s'ha muntat —espero que ningú s'enfadi, i si ho fa s'hi haurà de posar fulles— a la madrilenya, que és una manera que no estic segur de poder explicar bé, però és com declamant, pomposament, emfàticament. Això, penso que és culpa del director Juan José Alfonso, que és qui al final mana, o hauria de manar, sobre els actors. N'esperava més de Mayorga; la última obra que vaig veure d'ell va ser Himmelweg, fa poc a la Sala Atrium, una peça francament bona.

Pel que fa a l'escenografia i il·luminació, nota alta. la reproducció de la sala on viu un home solitari, culte, carregat de llibres, problemes i una pàtina de pols, molt aconseguida. El Borràs escassament a mitja entrada i els aplaudiments no massa calorosos. Fins i tot el ximplet dels "bravos" només n'ha deixat anar un i encara amb la boca petita...