CONSEJOS DE UN DISCÍPULO DE MORRISON A UN FANÁTICO DE JOYCE
(al Teatre Tantarantana)
Avui al teatre Tantarantana s'ha
estrenat aquesta obra de títol llarg, llarguíssim basada en la novel·la que van
escriure a quatre mans Roberto Bolaño i Antoni García Porta, del mateix títol
també llarg, llarguíssim.
La història és una mena de
thriller claustrofòbic ambientat a la Barcelona dels anys 80, on una parella de
joves, ell escriptor que no arriba ni a la categoria de fracassat perquè no ha
acabat res, i ella, la seva nòvia sudamericana, amoral, sense ofici ni benefici
que arrossega al xicot en una carrera delictiva d'atracaments i morts
gratuites... però això passa realment o estem escrivint o intentant escriure
una novel·la? Ningú ho aclareix i cada espectador pot tancar el tema com millor
li sembli. Tot això salpebrat amb connexions literàries i força coses més.
La posada en escena és
correcte i en certa manera curiosa, ja que els actors actuen sense
amplificació, però tenen a l'abast dos
micros i de tan en tant s'hi acosten i parlen via amplificació. Això estaria bé
si no hagués creat alguns problemes d'audició, segons com quasi inaudible i de
sobte et fotien un pet de veu que et destarotaven els timpans. Penso que és un
problema que es corregirà fent que els intèrprets projectin millor la veu quan
estan en acústic, i rebaixant una mica els decibels quan ho fan en forma amplificada,
i tenir en compte que aquest teatre no és una joia de l'acústica.
L'obra està farcida de
projeccions videogràfiques suposo que intencionadament borroses i fosques. A mi
no m'han aportat gran cosa; ja no és cap novetat i hi estem tan acostumats que
de vegades ja ni les veiem. Els fons musicals molt interessants i el vestuari
adequat al que representen, dos penjats que es passen part de la història ell
en samarreta i ella en calces.
De les interpretacions pel
meu gust ha destacat la Claudia Benito en el seu paper de descerebrada. El Nao
Albet penso que hauria d'intentar contenir la tendència a exagerar, però
aquesta és feina del director Fèlix Pons que, si més no, li ha permès.
Ni d'estrena i el Tantarantana
fins a la bandera, amb molta gent de la professió. Al final ha sortit a saludar
tot l'equip. Tot i així els aplaudiments m'han semblat justets i força tebis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada