I-Q 100
(a la Sala Atrium)
El tema dels disminuïts és
delicat i s'ha de tractar amb molta cura sabent que és vol dir i com es dirà.
Amb I-Q 100 Ferran Audí fa una proposta molt ben travada, sense concessions, on
parla del experiment fet a un discapacitat mental que es somet a una operació de
cervell després d'haver fet l'assaig amb un ratolí de laboratori: el Mickey.
Litus —que així és diu el
deficient— portava una vida relativament agradable treballant en l'obrador
d'una fleca ajudant en les feines més senzilles, però ell maldava per arribar a
ser intel·ligent. També tenia un altra desig —suposo que el tenim tots—, ser
estimat. Així doncs, finalment, en el departament d'investigació d'uns
importants laboratoris mèdics, li practiquen la mateixa operació que li han fet
al ratolí cobaia, i realment el seu coeficient d'intel·ligència puja i puja...
però quan més llest és, més incapaç és de ser feliç.
Aquesta peça de Ferran Audí
va passar breument per la Carpa del Poble Espanyol de Montjuic fa uns nou anys
i ara els de la Sala Atrium l'han recuperat, amb una posada en escena molt
encertada. De fet és un monòleg que literalment es carrega a l'esquena Raimon
Molins, però recolzat per personatge mut i en certa manera incorpori —molt bé Miquel
Barcelona— que fa de tot; de ratolí Mickey, de psiquiatre, d'infermera, de
pare..., i que sosté les actuacions del protagonista amb uns moviments
coreogràfics que jo he trobat molt encertats i fins tot aclaridors.
És una obra dura amb moments
molt emotius. A poc que hàgiu tingut contacte amb persones discapacitades
mentals, hi reconeixereu situacions i actituds que us faran commoure, gràcies a
una actuació extraordinària del protagonista, molt ben dirigit pel mateix
autor. Han clavat el desencís del que espera ser intel·ligent i quan hi arriba
descobreix la soledat que hi ha al món. Aquest podria ser un dels missatges,
tot i que de lectures n'hi ha una pila.
No és un tema nou; ara
mateix recordo un parell de pelis amb temes similars: Harvey, de Henry Koster i
One Flew over the Cuckoo's Nest, de Milos
Forman. I en teatre ara mateix encara fan l'Encarregat de Pinter al Lliure, amb
un segon acte de temàtica similar. Repeteixo, actuació magistral de Raimon Molins.
L'Atrium, tot i que el Barça jugava a pilota, amb quasi mitja entrada. Els que
hem passat de futbol hem aplaudit fort, molt fort. S'ho han merescut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada