HOLA, EM DIC NACHO
(al Miniteatres)
Tornem a parlar del
Miniteatres, perquè el cicle d'aquest mes de març anomenat Ni virgen ni santo l'han clavat. El tema anticlerical i de persones
amb moral dissoluta dóna per a molt i s'ha de reconèixer que els autors convidats
han afinat la imaginació, o potser no els hi ha calgut perquè elles i ells ja
són llicenciosos de mena —només de pensar-hi ja em cau la bava—.
Avui he vist Hola, em dic Nacho, també un curt de
quinze minuts, però molt ben aprofitats, on una parella es coneixen en una
discoteca i a la noia li puja la mosca al nas perquè el noi preferiria parlar
una mica en contes d'anar directament a follar. No entén aquesta antiquada i
molesta pèrdua de temps. Ell és un bitxo raro. Fins i tot s'excusa davant la seva
mare que el truca al mòbil i ell li menteix: "no mama no, no estic
conversant amb cap noia, no et preocupis, me'n estic tirant una".
Un text molt equilibrat,
desmarxat però sense sortir dels límits que s'ha marcat l'autora, la Sandra
Bravo, magnífica en aquesta primera incursió a la dramatúrgia, o com a mínim la
primera estrena. Els actors Núria Florensa i Edgard Manjamés genials sota la
direcció de la mateixa autora. la posada en escena a l'estil de la casa; en una
mini sala de 4 x 3 metres només hi caben els actors i el públic.
Aneu al Miniteatres però sigueu
conscients d'una cosa: crea addicció i a més al seu bar Vintage per 2 € et
serveixen una copa de vi que pots prendre a la sala. Algú dona més?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada