KABARETT PROTOKOLL
(al Círcol Maldà)
Al Círcol Maldà estan assajant una obra de teatre
de cabaret, i l'estan assajant amb públic... i tot i així et cobren l'entrada.
No sé, aquesta gent de la faràndula sempre han sigut una mica eixelebrats, com
si de vegades se'ls en hi anés la bola. Quan entres a la sala et trobes amb un
home "raro", seriós, molt maquillat i vestit de fantasia, com si
tingués una mica de "pluma". Bé, de "pluma" en te molta
perquè porta una espatllera d'aquelles de les noies de revista, carregada de
plomes. Ho podeu veure a la foto.
Conya apart, l'obra representa que és un work and progress i que estan repassant
tots els punts que ha de tenir una peça de cabaret, inspirada en els alemanys
d'entreguerres. Van passant llista del que hi ha d'haver: cançons, ball,
crítica al govern, un streap-tease...
I així, amb el que sembla un desordre increïble van tocant tos els punts sense
deixar-se'n ni un. Fan col·laborar el públic, com per exemple en el text d'una
cançó dedicada a la Rita Barberà, sortint a ballar...
És un espectacle que jo qualificaria de
"deixat anar" i ara em ve el problema d'explicar que vull dir amb
això. Dona la impressió de que tots tiren al dret, com si no hi hagués direcció,
que els actors intervenen quan els sembla, que el pianista s'arrenca o s'atura
al seu gust, o que el personatge que fa d'actor abandona la sala i es canvia de
roba quan li surt dels nassos. Tot i el que dic, estic segur que la peça avança
mil·limetradament amb aquest estil de fot-li que es de Reus.
No, no és El Rei Lear —quantes vegades ho
hauré dit això?— és una obra amb l'ànim de divertir, però! sense oblidar
aquella crítica despietada que es fa al estil dels bufons de l'edat mitjana:
com que ho diu el pallasso, en broma i a més és geperut, doncs li deixem dir i
no passa res. Si avui hagués estat present a la sala la Rita Barberà, hauria hagut
de suportar estoicament com li deien de tot, des de bocoi a borratxa, això sí,
amb la millor i més sana de les intencions, per riure. El número de l'Oriol
Genís vestit de Virgen del Rocío podria
tocar la fibra sensible-religiosa-supersticiosa d'algú; a mi no, jo m'he
descollonat de riure.
La dramatúrgia és de Helena Tornero i la
direcció d'Ester Nadal. Molt bé. El Maldà a tres quarts d'entrada i a jutjar
per les riallades i els aplaudiments, puc jurar que els espectadors ens ho hem
passat més que bé, que d'això es tractava. No, no penso tornar a dir allò del
Rei Lear, apa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada