SOR PRESA
(al Miniteatres)
Continuant amb el cicle Ni virgen ni santo, una altra peça que
vaig veure al teatre del carrer Robador, és Sor Presa, que no s'ha de llegir com a estupefacció, no, no fotem,
s'ha de llegir com està escrit sor (monja) presa (captiva). Sí, sí, de monges
també n'hi ha a la trena, i com
qualsevol penat reben visites dels seus amics.
En aquest cas la va a veure
una altra monja, Sor Càndida, companya del convent. Sor Presa —que va vestida
amb un hàbit normal, però de color butà, com els reclusos de Guantànamo, detall
brutal— està molt contenta i xerren i xerren mentre van desvetllant tot el que
passava i va passar al convent.
Meritxell Calvo i Marta
Santandreu són les dues monges i estan realment magnífiques. S'han dirigit
elles mateixes i el guió és de la mateixa Santandreu. No hi falta ni hi sobra
una paraula. Boníssima i molt recomanable, i si sou anticlericals com jo —ni
que només sigui una miqueta— us ho passareu de conya. Valla pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada