EL TEO VA DE PUTES
(al Kiosk d'Igualada)
La Parrandera és una
companyia liderada per Joel Grau —fill d'Igualada com ho soc jo— i dedicada
al teatre infantil, però el Joel te un alter
ego i també és l'autor d'una obra que d'infantil i innocent no en te res:
El Teo va de Putes. ¿Recordeu la classificació que publicaven els bisbats amb
la qualificació moral de les pel·lícules? 1
para todos los públicos; 2 para mayores de 12 años; 3 para personas formadas;
3r para personas formadas con reparos; 4 gravemente peligrosa. Doncs el
Joel, sempre fent obres qualificades 1, ara va i en munta una de 4. Acció -
reacció.
«Dos "ex" es
retroben en un àpat i creen un còctel teatral a base de Whatts App, amb 2/3 de lectura dramatitzada, 3/5 d'interpretació, 4
gotes musicals i un parell de tocs en forma de monòleg dins una sorprenent copa
glaçada». Això és el que diu el programa que naturalment no ho explica tot,
doncs l'autor es permet fer un parell de piruetes que van canviant el que és i
el que sembla que serà.
La posada en escena és molt
bona, plantejada com una mena de matx de tennis, un a cada punta d'un llarg
passadís imaginari. Avui l'obra s'ha fet al aire lliure en un espai magnífic,
un viver de plantes al barri del Rec d'Igualada, sense il·luminació perquè
encara era de dia.
Anna Bertran fa el paper de
noia i Carles Gilabert el de noi, tot i que representa que li dobla l'edat. Han
estat els dos magnífics, molt convincents. El perquè una part de l'obra és una
lectura no ho puc desvetllar sense fer spoiler,
o sigui que callo. Bona direcció del mateix Joel Grau. El públic ha sortit
satisfet després d'aplaudir un bona estona. Taquilla inversa i a sopar. Molt
bona nit d'un teatre diferent. Diferent a què? Doncs al que s'acostuma a veure
normalment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada