XIQUES
(al Teatre de l'Aurora d'Igualada)
Els dies 20, 21 i 22 d’agost, coincidint
amb la Festa Major d’Igualada, al Teatre de l’Aurora s’ha fet el Festival
Xiques on s’han pogut veure cinc peces de microteatre amb quatre passis de cada
una d’elles, vint aixecades metafòriques de teló
Les obres no es fan a la sala del teatre
que només serveix de lloc de trobada, venda d’entrades i bar. Des d’allí es va
cridant als espectadors per cada obra que es comença segons l’horari prèviament
anunciat. Cinc obres, cinc colors diferents per les entrades i cinc cicerones
que ens porten a cada espai diferent, cofats amb gorres del mateix color de les
entrades. Per perdre’s s’ha de ser molt ruc (espero que ningú s’ofengui).
Són obres escrites i realitzades per artistes
de la comarca, professionals tots de la zona, alguns veterans, altres més
novells, però tots amb unes ganes i un esperit que s’ha palpat en cada representació.
Enhorabona! Les peces han estat les següents:
UN CUENTO XINO — Una agent immobiliària
estressada de la vida intenta llogar un pis minúscul, però res no és el que sembla
i els papers de la venedora i la compradora s’acaben confonent. Un obra sobre
el preu que estem disposats a pagar per assolir la felicitat. Autoria i
direcció: Thais Buforn. Intèrprets: Thais Buforn i Carla Vallès.
LA MARE — Què fa una dona al quedar-se
vídua als 62 anys? Segueix lligada a “les obligacions familiars” i omple la
casa de néts, o decideix fer una vida completament nova? Adaptació de “L’Àvia Indigne”,
un relat curt de Bertold Brecht. Traducció de Feliu Formosa, adaptació de Maria
Enrich. Intèrprets: Mosa García i Francesc Marginet.
EL PIZZERO — Un personatge tirant a cap de
cony ha convidat a la penya a veure el partit de futbol a casa seva, orgullós
de mostrar l’equip audiovisual que s’acaba de comprar. Arriba el pizzero amb el
sopar, però es nega a entregarà una de les pizzes... al·legant motius
personals. Autoria i direcció: Joel Grau. Intèrprets: Joel Grau, Maria Colom i Marc
Tarrida.
FIL — Peça inclassificable entre el
teatre, la dansa i la pintura i la música. La història arrenca en la lluita
obrera succeïda a Igualada l’any 1881, però si no ens ho haguessin dit no ho
hauríem endevinat. Un espectacle màgic. Autoria i direcció: Ricard Espelt.
Dibuixos: Xavier Gabriel. Composició de teles: Jordi Enrich. Dansa: Glòria Ros.
QUAN PENSAVES QUE NO MIRAVA — Nit de festa
en el terrat d’una casa. Dues amigues fan un apart i baixen escales avall.
Prenen una copa i parlen. Records... fins i tot surt la magdalena de Proust.
Sense voler es desvetllen “coses” que una sap de l’altra i que només es poden
saber quan pensaves que no mirava. Autoria: Francina Cantarell. Direcció i intèrprets:
Maria Berenguer i Francina Cantarell.
Les entrades exhaurides des del primer
dia. Una fórmula de fer teatre que funciona molt bé, al estil del Festival
Píndoles que últimament es fa al Castell de Montjuic de Barcelona. Esperem que el
proper anys en tindrem més.
