Aquellos Dias Azules

AQUELLOS DIAS AZULES

(al Círcol Maldà)

De vegades les coses es compliquen soles, o potser és una conjunció astral desgraciada, o que qui està de pega amb els collons ensopega, o ... jo que sé! El fet evident és que una obra que m'havien recomanat un parell d'amics teatreros dels que me'n refio, m'ha decepcionat un colló. Potser no tenim el mateix gust? Doncs al cent per cent no, però ens coneixem prou com per saber per on anem. Penso que el problema ha sigut un altra, o molts altres.

D'entrada, l'obra que havia de començar a les 20:30 ha sofert un gran retràs. He anat a preguntar que passava i la resposta m'ha deixat garratibat: hi ha molta gent que està fent cua per anar al wàter. Així, textualment! De seguida m'he imaginat un teatre important, per exemple el TNC, on la veu en off advertís als espectadors que apaguin els mòbils  i que prenguin paciència perquè és el dia de la micció endarrerida i als wàters s'hi ha muntat un sidral de campionat.

Quan per fi ha començat l'obra, abans que els tres actors poguessin dir res, un grup de noies s'ha començat a descollonar rient a crits com si algú hagués fet una cosa molt graciosa i no han deixat aquesta actitud fins que la peça s'ha acabat. Simpàtiques elles, s'han carregat la representació, impedint seguir els diàlegs i cremant el ritme de la peça. I com han reaccionat els actors davant aquesta agressió? Malament! Encara els han donat peixet i és clar, les fans s'han crescut i han continuat rient fent més merder. Hi ha hagut un moment en que un dels actors només ha mogut una cadira i el trio de noies simpàtiques s'han rebolcat i cridat com si el rei Juan Carlos I hagués fet una gràcia al estil campechano que ens te acostumats.

Potser influenciat per aquest cúmul de despropòsits, l'obra m'ha semblat molt fluixa, amb uns textos de Crtl C i Ctrl V, o sigui copiar i enganxar, aprofitant textos d'aquí i d'allà. També haig de dir que a mi em molesta que actors grans facin de nens i posin veuetes infantils i es vesteixin amb pantalonets curts. Estic segur que hi ha més maneres de crear el clima sense caure en carrincloneries, però repeteixo, potser estic influenciat per aquelles tres filles de .... que ens han tocat els testicles a gust.

Ara hauria d'explicar de que va l'obra, però m'ha agafat mandra. Això dels Dias Azules no sé si ve per uns versos de Machado, García Lorca o per l'obra del colombià Fernando Vallejo en que relata la seva infància. Ho deixo aquí perquè estic molt emprenyat amb les tres cabrones que ens han donat la nit. Una altra cosa, el Círcol Maldà s'hauria de renovar. L'aire condicionat fot un xivarri de mil dimonis i llença unes corrents d'aire capaç de matar a un esquimal, i la grada continua sent força miserable. Bona nit, que avui tinc mal dia.