MERDA D'ARTISTA
(al Teatre Poliorama)
Piero Manzoni va ser un
artista enquadrat en l'anomenat art conceptual —el moviment artístic en
que el concepte preval sobre els aspectes estètics; en molts cassos la idea és
l'obra en si mateixa—. Manzoni és el que va vendre a preu d'or 90 llaunes que
contenien la seva merda*. Amb aquesta base Ferran Gonzàlez i Joan Miquel Pérez
han muntat un musical, relatant la seva vida i l'enfrontament que tenia amb
Yves Klein, un altra artista enquadrat en el nou dadaísme.
L'obra l'ha dirigit Alícia
Serrat, que junt amb els autors son el mateix equip que van fer Pegados, un
dels grans èxits de la cartellera musical de fa uns anys. Jo he anat a veure
Merda d'Artista per aquest motiu, però merda! una i altra obres no es poden ni
comparar. Em sap greu, però aquesta última és molt fluixa i plantejada excessivament
de cara a la galeria.
La posada en escena està bé,
amb elements mòbils que ens situen tan al taller de l'artista, com a altres
escenaris. La il·luminació i el vestuari, correctes, sense destacar. El
problema ha estat en la història i com s'ha explicat, amb un plantejament còmic
que ha grinyolat molt per antiquat. Acudits fàcils i un repartiment que m'ha
situat a final dels anys cinquanta quan feia la mili, als teatres de revista
del Paral·lel on feia de policia militar. Vedette
còmica, galán jove, actor còmic... El
mateix tractament amb la coreografia. Hi ha hagut un moment que m'ha semblat
veure el fantasma de la Carmen de Lirio dalt de l'escenari.
La peça l'han allargat fins
a una durada de dues hores artificialment, com en el número "història del
art", lamentable, tots els actors disfressats d'una manera patètica. En
canvi la música m'ha semblat força bona, i al trio d'intèrprets —piano,
contrabaix i percussió— li dono nota alta.
Per acabar-ho d'espatllar,
el Poliorama —a mitja entrada justeta— estava envaït d'un públic cridaner i de
riallada incontrolada, cosa que possiblement ha fet que els actors s'hagin
entregat a exagerar els gags. Tot i el que acabo d'explicar, gran part del
públic s'ha embutllofat les mans aplaudint. Es veu que s'ho han passat de
conya. Me n'alegro per ells.
* Merda d'Artista està
present en els més importants museus d'art modern del món, poca conya, i un
col·leccionista en una subhasta l'any 2007 va pagar 124.000€ per un exemplar.
Per altra banda, alguna de les llaunes, a causa dels gasos, van explotar. Sort
per a mi que jo no estava de visita en el museu en aquell moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada