L'ESBUDELLADOR DE WHITECHAPEL
(al Teatre del Raval)
He anat al Teatre del Raval
a una prèvia de L'Esbudellador de Whitechapel, el nou musical català que
s'estrenarà el proper dimecres 17. A partir d'uns fets que van succeir a finals
del XIX a Londres, Marga Parrilla i Oriol Estefanell han escrit un llibret i
unes lletres que Josep Ollé ha musicat. Una visió particular de l'assassí de
prostitutes anomenat Jack l'Esbudellador i que mai va ser descobert.
Em sap greu el que diré
perquè tinc un gran respecte per les persones que arrisquen i fan creacions
noves, però l'obra em va semblar molt fluixa. Possiblement amb el rodatge hi ha
coses que es poden millorar; és el problema de ser convidat a prèvies.
L'escenografia és molt
senzilla, però això no ha de ser un problema; l'escenari te les mides que te i
l'obra és de baix pressupost. El vestuari també és senzillet, però això no crec
que perjudiqui l'espectacle. La il·luminació sí que penso que falla, doncs és
molt fosca; comprenc que ha de reflectir un ambient sòrdid, però hi ha maneres
més "il·luminades" d'aconseguir-ho.
Per a mi un dels problemes
importants ha estat l'acústica. El Teatre del Raval no és cap joia de sonoritat
i els responsable hi han afegit encara més problemes. Un piano, un violí un
clarinet, un violoncel i un contrabaix ho he trobat massa pes instrumental
contra cinc veus. A més penso que els arranjaments no han estat els adequats;
hi ha hagut moments que desitjaves que el piano callés una estoneta, i els
tècnics de so penso que no han estat a l'altura, fins al punt que en moltes
parts de l'obra costava assabentar-se del que deien els intèrprets. Francament
atabalador.
El segon problema han estat
les interpretacions. O les tenen poc assajades o no són les persones adequades
per aquest tipus de papers, o sigui error de càsting. Els cinc són papers
difícils d'interpretar, doncs s'han de dir tal quantitat de paraules per minut
que per no atropellar-se s'ha de tenir una experiència i un entrenament
notables.
Conclusió: a mi no em va
agradar però penso que si treballen fort i corregeixen els punts febles
—sisplau, no els que assenyalo jo que la meva només és una opinió— potser la
podran remuntar. El teatre força ple i el públic ha respost de manera desigual:
una part tèbiament i una altra exageradament. Però això ja és normal en les prèvies
on una porció d'assistents són parents i amics dels artistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada