EQUILIBRISTES
(al #dillunskabrota de setembre)
Ahir, 15 de setembre era
dilluns, però no un dilluns normal; era el tercer dilluns del mes i per tan
#dillunskabrota, el dia que a Igualada es fa teatre de proximitat i com deia
l'Eugenio: au tito, cap a Igualada. L'obra s'havia de fer al jardí de can kabrota,
però com que l'home del temps de la tele es va posat tossut dient que plouria,
els responsables de l'invent es van cagar a les calces i van buscar un local a
cobert i van fer cap a una adoberia semi abandonada. Després no va caure ni una
gota, però aquesta ja és una altra història.
Sembla mentida que locals on
s'ha deixat de treballar, naus que han estat pràcticament abandonades, llocs
dels que no en donaries ni 0,03€ —o sigui ni un duro—, una mica escombrats, amb
dues torres de llum i un mínim d'attrezzo, es converteixen en un teatre
alternatiu com els millors del fringe
de Londres. Això és el que ens ha passat avui empesos per la necessitat i així
hem vist uns Equilibristes dels Farrés Brothers que han estat una autèntica
filigrana. Sabeu que és fer puntes de coixí? Doncs el Pep Farrés (actor),
encoixinat pel Pep Massana (violí), Adrià Bonjoch (guitarrista) i Pep Coca
(contrabaixista), components de Els Amants de Lulú, han fet això, puntes de
coixí, com si fóssim d'Arenys de Mar.
Un altra valor afegit ha
estat que al ser una obra tendra, fràgil i delicada, a més de molt ben
executada, ha permès que vinguessin canalla, fills i néts dels convidats, i
veure una fila 0 amb un grapat de nens i nenes asseguts a terra, sense badar
boca i amb els ulls esbatanats, abduïts pel que passava a escena, us asseguro
que no te preu, o sigui que els adults hem obtingut premi doble.
En quant a l'obra em remeto
a la ressenya que vaig fer el 22 de febrer d'aquest any amb motiu d'haver-la
portat al Almeria Teatre; punxeu aquest link: http://bit.ly/1fofp5x i podreu
llegir el que vaig opinar. Em ratifico en aquell parer i després d'aquesta
segona visualització encara la valoro més, i ara diré el que pot semblar
una bestiesa, però m'ha passat una cosa que no és massa habitual: després
d'haver vist la funció m'ha semblat que jo era més bona persona, i us juro que no
m'havia fumat res; el que em queda de pulmons no en volen saber res d'això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada