EL PRESIDENT
(a la Sala Tallers del TNC)
Avui al TNC s'ha estrenat EL
PRESIDENT, obra de Thomas Bernhard que ja s'havia presentat al Temporada Alta de Girona el 25 d'octubre. Aquesta
peça que ja porta quasi quaranta anys a l'esquena podria perfectament haver
estat escrita la setmana passada, tan poc han canviat les coses, malauradament,
en les esferes del poder dels anomenats països civilitzats.
En un estat, possiblement
centreeuropeu, el president i la seva dona han sofert un atemptat. Hi han mort
el coronel responsable de la seguretat i el gos de la primera dama. A la
primera escena veiem a la dona del president arreglar-se per anar al
enterrament de l'oficial, asseguda en una taula enfront al públic com si
estigués davant d'un mirall; l'ajuda, callada, la seva cambrera.
Aquesta primera escena que
dura la meitat de la funció és el que aguanta l'obra. Un monòleg de prop d'una
hora en que aquesta primera dama mostra la seva baixesa moral, el menyspreu
envers als seus inferiors (la criada), la problemàtica del enquistament en el poder,
la por a l'anarquisme, la deriva cap al feixisme...La primera dama diu fàstics
de tot i només es lamenta de la pèrdua del seu estimat ca. Rosa Renom està
immensa en aquest paper; es mou amb desimboltura per l'escenari —atenció,
moviments escènic a càrrec de Ferran Carvajal— passa de les actituds
despòtiques a la tendresa —quan recorda al gos—, insulta a la cambrera, es fa
llengotes a ella mateixa davant el mirall, llença coses pel terra...
La part en que intervé més
el president és més fluixa. Tot i que Francesc Orella en fa una bona
interpretació, és un pèl repetitiva, doncs ja ens hem assabentat de la història
a través de la primera dama, a més tota la interacció amb la seva amant m'ha semblat
excessivament banalitzada, o sigui que la segona meitat se m'ha fet feixuga.
Hauria preferit quedar-me amb el monòleg del primer tram, però Bernhard la va
escriure com la va escriure i Portacelli l'ha adaptat com l'ha adaptat, i no hi
ha més cera que la que crema.
Escenografia bona de Paco
Azorín i il·luminació adequada de Maria Domènech. La Sala Tallers plena, i al
ser dia d'estrena hi havia tothom que hi havia de ser, o sigui crítics i companys
de professió, menys els afortunats que treballen. Estarà en cartell fins el 28
de desembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada