La Màgia D'en Calders

LA MÀGIA D'EN CALDERS

(al Teatre Akadèmia)

A la història de la literatura moderna hi ha grans autors, novel·listes, dramaturgs que han escrit contes; Poe i Txéhov en són exemples importants, però sempre he pensat que com a Calders n'hi ha hagut ben pocs. Per escriure relats breus s'han de tenir idees, moltes idees perquè es gasten en un plis plas, però sobretot s'ha de tenir un estil particular, directe i molt precís —no es poden fer grans descripcions— i utilitzar un llenguatge molt acurat. Per exemple en un dels contes d'avui el personatge diu que la seva dona havia sopat a l'habitació de la pensió perquè estava empiocada. Sí, és un sinònim de malalta, però no sona igual; malalta no és una paraula "maca" i empiocada sí.

La Màgia D'en Calders que s'està fent a l'Akadèmia es representa amb una escenografia molt senzilla que li va rebé a la peça. A primera fila uns faristols que contenen contes com si fossin partitures, una taula i una cadira, al costat el seient de la acordeonista i darrera un arbre, l'arbre que apareix al menjador d'un dels relats, i així, sense més, es presenten l'Imma Colomer i la Dioni Chico i la primera comença a relatar històries i la segona de vegades les encoixina amb la seva música i altres fa de pont sonor entre història i història. Realment ben equilibrat.

L'Imma —actriu i directora— ha optat per fer els relats representats, actuant en cada moment segons demanava o demanaven els personatges; un encert perquè crec que és una actriu que domina molt bé l'expressió corporal, especialment la facial, i això ens ha aportat un plus que ha enriquit els contes, ja per sí fabulosos. S'ha mogut amunt i avall, ha fet gestos, ha ballat... té mèrit perquè s'ha autodirigit, cosa que pot ser perillosa, però en cap moment s'ha passat de la ratlla que demana l'autor, que tot i les seves fabulacions era un home molt mesurat.

No explicaré cap relat; estan a totes les llibreries o biblioteques públiques, només diré que els espectadors ens ho hem passat molt bé, somrient i rient de gust. A mi m'ha recordat quan veia al meu pare assegut en un sillonet amb un Calders a les mans, llegint i rient. Darrere d'ell m'hi vaig enganxar jo. Gràcies Imma per portar-me records entranyables. També ha estat un encert acompanyar-se d'una acordionista que ha sabut estar discretament en un segon pla, però donant color a la representació.

La Akadèmia quasi plena d'un públic que ha agraït la bona hora que ens han fet passar. Aneu-la a veure. Els amants de Calders no se l'han de perdre i els que no ho són tampoc, doncs tenen l'ocasió de descobrir un dels puntals de la literatura moderna catalana, i per això sol, ja val la pena, paraula d'independentista. En cartell fins l'11 de gener.