CABO SAN ROQUE
(Exposició a l'Arts Santa Mònica)
Fins al any 1977 va funcionar la naviliera Ybarra y Compañía que es va caracteritzar, entre altres coses
perquè la majoria dels seus vaixells eren batejats —allò que feien senyores
molt empolainades trencant una ampolla de xampany contra la proa— amb noms que
començaven per Cabo. El Cabo San Roque va ser un d'ells, un
transatlàntic que anava amunt i avall d'Espanya a Amèrica.
Però hi ha un altra Cabo San Roque, un grup de música que fa catorze anys
que actua i enregistra discs. També hauria de dir que aquests Cabo San Roque
són uns performers que armats amb
diferents trastos munten espectacles, acompanyats, de vegades, per altres
artistes com Carles Santos o Pascal Comelade, res de "calderilla".
També podríem dir que els Cabo San Roque són col·leccionistes de sons. Podria
dir moltes coses, però el que mai diré que són uns artistes convencionals. Us
agrada la gent que trenca motllos? Doncs anem bé perquè els del Cabo, déu n'hi
dó. Som-hi!
Al carrer de la França Xica (Poble Nou de Barcelona) hi havia una fàbrica
de galetes que al 2001 va tancar. Hi tenien una cadena de muntatge que van
oferir a dos il·luminats —compte que aquest adjectiu és un elogi—, la Laia
Soler (enginyera industrial) i el Roger Aixut (arquitecte) que amb aquests i altres
elements van construir una mena de monstre que van batejar amb nom d'Orquestra Mecànica de la França Xica. A base de motors i motorets, aire comprimit i ves a
saber que més, quan la posen en marxa no para d'emetre música —una mica
estranya però d'una potència que t'atrau i et subjuga. Abans el Jordi ja s'havia
construït un instrument de corda amb un bagul que es va trobar abandonat pel
carrer —no una caixa de morts—, sinó una d'aquelles maletes immenses que s'utilitzaven
pels viatges transatlàntics. Portava una etiqueta que testimoniava el viatge
que la família López havia fet de Montevideo a Barcelona amb el vaixell Cabo San Roque l'any 1967. Ho aneu lligant?
Doncs amb aquell bagul el Jordi es va construir una berra, que és una mena de
contrabaix que s'utilitzava a les cobles, un contrabaix amb tres cordes en contes
de quatre.
Podria explicar moltes històries dels instruments que els Cabo han nat construint al llarg dels
catorze anys d'existència amb material de deixalleria i andròmines mil, però
uns proposo un pacte. Jo no explico res més i vosaltres un dia aneu a l'Arts
Santa Mònica (que sempre ve de gust) a veure l'exposició dels seus instruments
que en realitat són la seva col·lecció de sons. Flipareu, sens dubte; és més,
flipareu en colors, i ara compleixo la meva part del pacte i no escric res més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada