RIP (Rest In Pis)

RIP (REST IN PIS)

(al #nanoteatre, Lluïsos de Gràcia)

Ahir vaig fer truc i repicó i sortint del TNC em vaig acostar als Lluïsos de Gràcia a veure l'invent del #nanoteatre i allí en vaig veure dues més. No us espanteu que duren entre quinze i vint minuts. La segona que vaig veure és RIP. Aquest acrònim que significa Requiescat in pace —en català que descansi en pau—, aquí significa quasi el mateix, però amb lleugeres alteracions: Rest In Pis, on pis no és peace, a l'anglesa.

I doncs? Doncs passa que dues amigues han d'aturar el viatge que fan en cotxe per llençar les cendres del marit d'una d'elles, recentment traspassat —com diuen les necrològiques dels diaris fins— per la necessitat imperiosa d'una d'elles  d'anar a fer pis. Ho aneu pillant? I allí, en aquell wàter infecte, entre lectures de literatura de rajola —la Laura fa mamades en tres temps(?) i altres creacions— mantindran una conversa realment instructiva que aclarirà moltes coses, fins i tot potser massa, i així, entre sinceritats i franqueses la vida els farà un canvi i prendran decisions importants, una d'elles molt.

Jo és de les millors peces que he vist en aquest format, a l'altura de Hola, Em Dic Nacho de la Sandra Bravo, que per cert també la feien aquest fi de setmana al #nanoteatre. RIP està molt ben estructurada, te un ritme impecable que no decau ni un segon i un text boníssim expressat amb un llenguatge molt actual. La posada en escena boníssima; la meitat de l'obra se la passen ara l'una, ara l'altra assegudes en la tassa infecte del wàter de la gasolinera amb les calces als turmells. A més el càsting és de premi; Núria Rocamora, digne, elegant en el seu paper de vídua i Ariadna Fígols, la de la bufeta traïdora, l'amiga més despenjada i vital. El desenllaç és de traca i mocador. Sílvia Navarro n'és l'autora i directora. Felicitats!