EL CURIÓS INCIDENT DEL GOS A MITJANIT
(al Teatre Lliure de Gràcia)
Penso que estem
davant de la que serà una de les perles de la temporada teatral 2014-15. Aquesta
obra te, pel meu gust, els elements que jo més aprecio en les peces teatrals: que
sigui de text, que expliqui una història potent i que permeti lluir-se amb
l'escenografia, i estic segur que El Curiós... te tots aquests elements, i més.
La novel·la de Mark
Haddon va ser un èxit immediat a partir de la seva publicació, sent traduïda a
moltes llengües. Recordo perfectament que quan va ser editada a casa nostra
tothom (que llegia) en parlava i es preguntava qui era aquell autor encara jove
que havia tingut aquella idea genial. Simon Stephens, dramaturg anglès, en va
fer l'adaptació per al teatre, i aquesta és la versió que ha utilitzat Julio
Manrique per presentar-la al Lliure.
Tot comença amb el
descobriment que ha fet Christopher, un noi de quinze anys, dos mesos i tres
dies (em sembla recordar): Wellington, els gos dels veïns ha estat assassinat i
ara jeu al pati amb una forca clavada. Arriba la policia, Christopher reacciona
malament i ataca al guàrdia. El porten a comissaria... La precisió en dir la
seva edat, l'atac al guàrdia que el vol agafar (i per tant tocar-lo), tot te
una justificació: el noi te la malaltia d'Asperger, una mena d'autisme
—recordeu el Rainman que feia Dustin Hoffman en la peli de Barry Levinson?—.
Julio Manrique, com
a director, ha fet una pila de coses bé, inclús m'atreviria a dir que les ha
fet bé totes. Ha entès la problemàtica del personatge, la seva manera de
reaccionar davant el món adult, la seva incapacitat per mentir... Ha comprés la
problemàtica dels pares, la duresa de conviure amb una persona d'aquestes característiques
que fàcilment poden abocar en el trencament d'una relació, el món protegit que
aquests personatges viuen a l'escola especial... Una escenografia espectacular
de Lluc Castells, ressaltada per la il·luminació de Jaume Ventura i un moviment
coreogràfic de Núria Legarda han acabat d'arrodonir l'obra, i em deixo coses.
En quant a les
interpretacions només en podré dir excel·lències; Pol López genial en un paper realment
difícil i esgotador; la Marta Marco per enamorar en el seu paper d'educadora
tendra, comprensiva... Cristina Genebat genial en la part tràgica de mare que
ha abandonat al seu fill perquè no podia més —m'ha fet saltar les llàgrimes amb
la lectura d'una de les cartes que li va escriure—. Ivan Benet perfecte en la
part dramàtica del pare que s'ha empassat tots els marrons al quedar-se amb el
fill. La resta d'intèrprets tots a un nivell altíssim. Una altra de les coses
que més m'agraden al teatre, que el nivell d'interpretació estigui equilibrat:
el protagonista és el protagonista i el valet
que avisa que el sopar està servit (només una frase) ho han de fer igualment de bé.
M'aturo, perquè en
un moment o altre s'ha de parar. Repeteixo, una de les joies de la temporada. Les
entrades es van exhaurir en un plis plas; han prorrogat i em sembla que ja no
en queden. No faré futurisme perquè se'm va trencar la bola de vidre —em sembla
que era made in China—, però no m'estranyaria
que al programa de la temporada vinent hi llegíssim El Curiós...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada