16 d’abr. 2015

El Curiós Incident del Gos a Mitjanit

EL CURIÓS INCIDENT DEL GOS A MITJANIT
(al Teatre Lliure de Gràcia)



Penso que estem davant de la que serà una de les perles de la temporada teatral 2014-15. Aquesta obra te, pel meu gust, els elements que jo més aprecio en les peces teatrals: que sigui de text, que expliqui una història potent i que permeti lluir-se amb l'escenografia, i estic segur que El Curiós... te tots aquests elements, i més.
La novel·la de Mark Haddon va ser un èxit immediat a partir de la seva publicació, sent traduïda a moltes llengües. Recordo perfectament que quan va ser editada a casa nostra tothom (que llegia) en parlava i es preguntava qui era aquell autor encara jove que havia tingut aquella idea genial. Simon Stephens, dramaturg anglès, en va fer l'adaptació per al teatre, i aquesta és la versió que ha utilitzat Julio Manrique per presentar-la al Lliure.
Tot comença amb el descobriment que ha fet Christopher, un noi de quinze anys, dos mesos i tres dies (em sembla recordar): Wellington, els gos dels veïns ha estat assassinat i ara jeu al pati amb una forca clavada. Arriba la policia, Christopher reacciona malament i ataca al guàrdia. El porten a comissaria... La precisió en dir la seva edat, l'atac al guàrdia que el vol agafar (i per tant tocar-lo), tot te una justificació: el noi te la malaltia d'Asperger, una mena d'autisme —recordeu el Rainman que feia Dustin Hoffman en la peli de Barry Levinson?—.
Julio Manrique, com a director, ha fet una pila de coses bé, inclús m'atreviria a dir que les ha fet bé totes. Ha entès la problemàtica del personatge, la seva manera de reaccionar davant el món adult, la seva incapacitat per mentir... Ha comprés la problemàtica dels pares, la duresa de conviure amb una persona d'aquestes característiques que fàcilment poden abocar en el trencament d'una relació, el món protegit que aquests personatges viuen a l'escola especial... Una escenografia espectacular de Lluc Castells, ressaltada per la il·luminació de Jaume Ventura i un moviment coreogràfic de Núria Legarda han acabat d'arrodonir l'obra, i em deixo coses.
En quant a les interpretacions només en podré dir excel·lències; Pol López genial en un paper realment difícil i esgotador; la Marta Marco per enamorar en el seu paper d'educadora tendra, comprensiva... Cristina Genebat genial en la part tràgica de mare que ha abandonat al seu fill perquè no podia més —m'ha fet saltar les llàgrimes amb la lectura d'una de les cartes que li va escriure—. Ivan Benet perfecte en la part dramàtica del pare que s'ha empassat tots els marrons al quedar-se amb el fill. La resta d'intèrprets tots a un nivell altíssim. Una altra de les coses que més m'agraden al teatre, que el nivell d'interpretació estigui equilibrat: el protagonista és el protagonista i el valet que avisa que el sopar està servit (només una frase) ho han de fer igualment de bé.
M'aturo, perquè en un moment o altre s'ha de parar. Repeteixo, una de les joies de la temporada. Les entrades es van exhaurir en un plis plas; han prorrogat i em sembla que ja no en queden. No faré futurisme perquè se'm va trencar la bola de vidre —em sembla que era made in China—, però no m'estranyaria que al programa de la temporada vinent hi llegíssim El Curiós...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada