FELIÇ CENTENARI MR. WELLES
(al Teatre Romea)
Orson Welles va néixer l'any 1915, ara fa cent anys. Quan jo era petit el
número cent em semblava molt, i en anys una enormitat. Un segle; aquesta
paraula només la fèiem servir a la classe d'història., però ara, que estic a les tres
quartes parts de vida d'aquesta xifra, no em semblen tants, però anem al tema que
m'estic desviant.
Feliç Centenari Mr.
Welles és un espectacle perquè és una ficció, però no del
tot perquè Esteve Riembau —director de la Filmoteca i especialista en Welles
reconegut mundialment—, el que ha fet és "muntar" una funció a
base de retalls d'entrevistes i trossos de filmacions; només s'ha inventat
l'entrevistador. Explicat així es podria pensar que ha estat una cosa carregosa
només apta per a erudits i estudiosos del personatge, gent que tot el dia porten
el dit al front per rumiar o el puny sota la barbeta, però no, hem assistit a
una obra àgil, força divertida i apta per a un públic no avesat en Welles.
Carles Canut ha entrat per la platea, ha pujat a l'escenari i s'ha assegut
en un dels dos magnífics sillons Wassily (jo en vull un) que hi havia al centre.
Ens ha explicat que amb motiu del centenari del director faria una entrevista a
Welles i ha entrat Josep M. Pou que li ha fet jurar que no parlarien de la Rita
Hayworth. A partir d'aquí i començant breument pels seus orígens han anat fent
un breu repàs a la seva biografia, aficions, passades pel teatre a Irlanda,
Shakespeare...
L'habilitat de Riembau, guionista i director, ha estat anar combinant la
conversa dels dos personatges amb les projeccions de retalls de les seves
pel·lícules, moment en que els dos actors s'aixecaven dels sillons, s'adelantaven
i recitaven els textos del tros projectat, o sense projecció. A mi m'ha impactat
la part en que Shylock es lamenta del menyspreu envers als jueus: "si ens
punxeu no sagnem? si ens feu pessigolles no riem?..." Ha estat brillant
Pou en aquesta part, però ara no sóc imparcial, ja que personalment sóc de
teatre de text i aquesta part del Mercader crec que és de les més brillants que
va escriure el bard, però tornem al Welles d'avui.
Penso que el càsting ha estat encertat, doncs tan Canut com Pou són de la
mena d'actors que amb la seva presència s'imposen i marquen autoritat, i això
en aquesta peça era indispensable, doncs sense aquesta igualtat hauria sigut un
pugilat desequilibrat, un combat trucat, amb tongo. Felicitats doncs, als que han ideat aquest homenatge al home
alt, gros i del havà a la boca. Bona direcció i bones actuacions. El Romea ple
a vessar d'un públic que ha aplaudit molt, però que no era públic. Ho ha dit Welles "no han pagat i
per tant no són públic". Cert èrem tots convidats. Gràcies.
Quan Welles diu allò de "no han pagat i per tant no són públic" diria que es referia al públic de televisió (però pels d'ahir també servia :))
ResponElimina