MATA EL TEU ALUMNE
(a la Sala FlyHard)
L'obra que actualment està en cartell a la FlyHard és aquest XXXVIII Premi
Born de Teatre, una obra que hauríem d'incloure en el gènere thriller
psicològic, tot i que la classificació de les peces no és important; el que
compta és el que comuniquen.
La peça, segons la meva manera de veure, comença bé. Un novel·lista d'èxit
rep a una dona interessada en parlar del seu últim llibre. L'entrevista comença
amb alguns entrebancs pel maldestre que és l'autor i el malament que s'explica
la visitant, que està molt nerviosa. Al cap d'una estona ens assabentem que el
marit de la dona, professor de literatura moderna, ha matat a un seu alumne
esberlant-li el cap amb una raqueta de tennis, fet que passa a la novel·la
publicada de l'autor, fil per randa. No faig cap spoiler, ho explica el programa de mà.
Pel meu gust l'obra comença una mica massa accelerada, brusca i amb els
actors cridant molt, però és assumible. A la trama hi tenim l'escriptor, la
seva dona i un fill, per una banda i la dona de l'assassí i el fil, per
l'altra. Com a escenaris casa dels uns i casa dels altres, però tan els intèrprets
com els escenaris són sempre els mateixos. Això no seria cap problema, però
requereix una batuta molt afinada que em sembla que no hi ha sigut. Per
acabar-ho d'espatllar l'obra s'ha allargat excessivament donant voltes i voltes
a la mateixa teranyina, fins que ens ha produït desinterès, i en el món de
l'espectacle no es pot avorrir al personal; no sé si és la llei número ú o la
catorze, però és així. Un altra problema per a mi ha estat la utilització de simbolismes
que no he entès i m'han aportat més confusió que llum.
Em guardaré molt de dir que el trio d'actors ho ha fet malament, però és
molt difícil, per no dir una altra cosa, defensar amb solvència una cosa que a
base de reiteracions costa d'aguantar. La Fly plena, però els aplaudiments
moderats i una mica per compromís. Llàstima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada