Al vostre gust

AL VOSTRE GUST

(al Teatre Joventut)

Avui ningú dubta que Shakespeare era un geni; com a molt es dubta de que fos una sola persona: doncs més genis. Va tocar totes les  tecles com a dramaturg i no m'atreveixo a dir si son millors les seves tragèdies, els drames històrics o les comèdies. El que sí m'atreveixo a assegurar és que les comèdies són de traca i mocador i que de vegades costa d'entendre que amb pocs anys de diferència escrivís Titus Andrònicus —una de les tragèdies més bèsties— i Al vostre Gust —una comèdia divertidíssima—.

Parking Shakespeare és una companyia teatral creada al 2009 amb la idea anglosaxona de representar obres del bard en parcs públics. Idea fantàstica, però per persones amb problemes d'audició, com és el meu cas, són problemàtiques. Per això he estat tan content de podes veure Al Vostre Gust en un teatre.

Tot i fer-se en un local tancat, s'ha mantingut l'esperit "parking" i no s'ha fet a la italiana damunt l'escenari. S'ha fet als passadissos, entre les butaques, al laterals i també damunt l'escenari, naturalment. Val a dir que el Joventut té unes característiques ideals per aquests tipus de muntatges degut a la configuració de la sala. Així doncs veient i escoltant als actors davant o darrere nostre, al lateral esquerra o al dret, ha transcorregut les aventures d'aquests personatges que havent perdut alguns d'ells "el paradís" —desterrats de la cort per diversos i variats motius— han trobat en el bosc d'Arden la vida senzilla del camp i naturalment la felicitat al costat dels amors de les seves vides. Ja sabem que el senyor William, era un matrimonier impenitent i al final de les seves comèdies acaba tot cristo casat.

D'escenografia no n'hi havia, com quan ho fan al parc, i és fantàstic perquè has de fer córrer la imaginació. El vestuari tot i senzill, molt ben pensat: seriós a la cort i acolorit al bosc d'Arden. Estem en una mena d'Arcàdia? doncs vestim com la gent feliç. Alguns personatges doblen papers, com el cas del duc usurpador, camisa negre i cabell engominat, que quan es transmuta davant de tothom en el duc bo (desterrat) ho fa traient-se la camisa seriosa, deixant la de colorins que porta a sota a la vista i despentinant-se els cabells foragitant la gomina. Genial! Un altra punt bo ha estat la il·luminació: inexistent, només la sala amb els llums encesos. Resumint, ho han fet com si fos al aire lliure, però en un teatre.

La direcció de Llatzer García molt bona, precisa, sense deixar que l'obra se li en vagi de les mans ni un sol moment i això ha portat als actors a l'excel·lència, i tot i que pot semblar que de vegades hi afegeixen acudits, el text és molt fidel a la traducció, feta per el que penso és el màxim especialista en Shakespeare del nostre país, Salvador Oliva. El que passa és que el text és molt divertit i els intèrprets el potencien amb la seva expressió corporal, especialment la facial. Tretze artistes en estat de gràcia damunt (?) l'escenari donant-ho tot. Pels que tenim certs problemes auditius és molt d'agrair no perdre's ni una lletra del text. Suposo que el fet de treballar al aire lliure ha fet que desenvolupessin tècniques de projectar la veu de manera perfecte perquè ningú es perdi res del text. Tan de bo tothom en sabés tan.

Una tarda fabulosa de bon teatre. El Joventut no estava del tot ple, però els que hi érem ham aplaudit amb ganes. Espero que totes les obres dels "Parking" les puguem veure en algun teatre de Catalunya.