Othelo

OTHELO

(a La Villarroel)

Othelo és una de les tragèdies més conegudes de Shakespeare, on el protagonista que dona nom a l'obra és un home de pell fosca, moro, general de les tropes del Dux, que enamora a Desdèmona, filla del pròcer Brabancio. L'alferes d'Otelo és Iago, un dels dolents més dolents dintre els dolentíssims de les tragèdies shakesperianes...

No continuo perquè la trama ja la coneixem. El que jo no coneixía és l'enfoc que hi ha donat Gabriel Chamé, l'adaptador i director argentí. Tot i així alguna cosa he sospitat al veure el programa de mà, on sota OTHELO s'hi pot llegir el següent subtítol: termina mal. Home, això ja ho sabia, però al veure-ho escrit m'ha fet sospitar que no veuríem una versió "canònica".

Realment no ho ha sigut, més aviat ha sigut èpica per la banda de la iconoclastia. Per començar tots els personatges se'ls han carregat a l'esquena quatre actors: Matias Bassi, Justina Grande, Hernán Franco i Martín López, quatre "bèsties" teatrals que dominen l'art del clown, el burlesc, el vodevil i el teatre físic; no els fan por ni el llenguatge lúdic ni l'absurd, trenquen la quarta paret contínuament fent l'ullet al públic buscant la seva complicitat i trobant-la. Però això no els priva de recitar parts fil per randa segons la traducció més estricta, impostant la veu i amb gest solemne dir, per exemple, "apago la llum, apago la seva llum" i a continuació ofegar Desdèmona... amb una bossa de plàstic.

Tot això que acabo d'explicar, a un ritme trepidant, sense treva durant quasi dues hores, que han passat volant. Ha estat especialment interessant observar l'evolució del públic. Els primer deu, quinze minuts tothom romania en silenci, un silenci expectant, jo diria que incrèdul, aquell silenci que els espectadors mantenim quan ens preguntem "però què cony esta fent aquesta gent"? però de seguida hem reaccionat, i hem vist per on anaven els trets i ens hem deixat anar i ens hem descollonat de riure sense parar davant la desimboltura, el desvergonyiment i la descaradura d'aquells magnífics actors que de manera irrespectuosa, però amb un gran respecte —això que acabo d'escriure no sé com es menja— per l'obra, l'anaven tirant endavant.

Tinc un amic, bon seguidor del teatre argentí, que sempre em diu que els actors australs són d'una altra galàxia, que sempre fan que et creguis el paper que estan fent i així t'ho comuniquen. A jutjar pel que he vist avui m'ho crec del tot, i mira que el que hem vist avui és irreverent. Torno al subtítol. Us imagineu que sota l'anunci de La Passió d'Esparraguera hi afegissin "acaba fatal"?

Avui nit d'estrena; La Villarroel plena fins a la última fila. Estic segur que el boca orella funcionarà i com que l'espectacle només estarà en cartell fins el dia 12, espavileu-vos o us quedareu al carrer, i a fe que seria una llàstima. Cal que digui que hem aplaudit fins a rebentar-nos les mans?