Ubúadella

UBÚADELLA

(a l'Almeria Teatre)

Ubúadella és un títol que per se ja dona pistes. És un muntatge que ens remet a l'obra d'Alfred Jarry i l'adaptació posterior dels Joglars d'Albert Boadella. Hem fet un salt de 99 anys i un altra de 20 fins arribar aquí. Jarry va estrenar Ubu Roi el 1896, Boadella el va convertir en Ubú President el 1995 i els Gataro l'han transformat en Ubúadella el 2015. En el primer, Ubú pare assassina el rei de Polònia (ell no ho sabia que més endavant els catalans seríem "polacs") i agafa el poder. En el segon l'Ubú és president i Boadella satiritza al ex-honorable Jordi Pujol, i en aquest últim els Gataro se'n foten del bon noi de l'Albert Boadella, avui ja venerable ancià i van a sac contra la seva dona, cosa que sembla que l'ha tret de polleguera: ja s'ho farà aplicant-se àrnica.

Aquest és l'esquema bàsic que, avanço, a molts els encantarà perquè la persona (o potser personatge) al llarg de la seva vida ha donat pel sac a molta gent. Aplaudeixo la idea perquè penso que com a individu és un impresentable que ha anat canviant d'opinió, de jaqueta, de bàndol i, segurament també, de roba interior, espero, al llarg de la seva trajectòria. Teatralment la meva opinió ja és una altra història. Penso que Víctor Àlvaro s'ha equivocat al agafar brotxa en contes de pinzell per pintar aquest Ubúadella, "el personatge que es va exiliar a Iberia, que allà ostenta un dels càrrecs més alts als que culturalment pot arribar, però l'obsessiona la opinió que deuen tenir d'ell els polonesos, els seus anteriors súbdits".

La posada en escena senzilla. Com a element important només una mena de tobogan que unia el que era l'escenari del teatre amb la platea convertida en escena i per on lliscaven els actors quan anaven compareixent. El vestuari molt bo, abillats amb vestits "bufonescos" d'empesa de color cru i casquets tipus edat mitjana de la mateixa roba.

Ahir era dia d'estrena, i penso que encara són a temps de polir l'espectacle, que per això són els primers dies de rodatge, d'aplicar-hi una dosi important de finezza, i desfer-se d'algunes barroeries. Quedi clar, però que només és una opinió i me'n guardaré molt d'esmenar la plana als creadors. El públic que omplia l'Almeria disposat a tres grades, va riure molt i diria que s'ha va passar bé, jo també, malgrat els apunts que faig.

P.D. els "Gataros" aquesta vegada no anaven amb la cara blanca. I una altra: a la sortida un comentari caçat al atzar: "Es veu que el Boadella està que trina perquè es fiquen amb la seva dona". Contesta: "que el donin pel cul". Clar i català, fins i tot penetrant.