19 de gen. 2016

Sekvantaro

SEKVANTARO
(al #dillunskabrota d'Igualada)




          Després d'un descans una mica llarg perquè el tercer dilluns del mes de desembre queia massa prop de Nadal i no vam fer funció, hem recuperat els #dillunskabrota amb aquesta obra de títol succint, però subtítol  llarg: piezas codependientes de duración relativa en que las actrices intentarán no hacer teatro. Deunidó; a més la companyia es diu El Pollo Campero. Comidas para Llevar (tela).
          El Pollo... està format per la Cris Celada i la Tatiana Sánchez, dos craks de la... de la... com les classifico a aquestes dues mosses? Autores, actores, ballarines, mims? Fan de mal classificar; potser podria dir bufones, però no per atractives (que ho són) sinó en l'accepció de la feina que feien els còmics a les corts de reis i nobles, que a més de dir el que els semblava, feien rumiar. Perquè tot i l'apariència banal del que fan i diuen, res està fet en va. D'aquesta peça ja en vaig fer la crònica el juliol de l'any passat (http://bit.ly/1JfFBkB) doncs estava inclosa al Festival Grec, programada a l'Antic Teatre, aquest espai amagat al carrer Verdaguer i Callís especialitzat en teatre independent i de companyies innovadores.


          Aquí només vull ressaltar la capacitat d'adaptació que tenen aquestes dues espurnes. En un plis plas van veure com podrien fer el muntatge, i van decidir quatre espais diferents: el menjador-sala (l'habitual), la cuina, el meu racó de música i l'hivernacle al jardí. Quan varem tenir el públic ben acomodat (i ahir érem molts) l'actriu Gloria March, en aquest cas en funcions de regidora i ajudant va obligar a aixecar-se a totcristo, sortir per la porta del jardí i tornar a entra per la del davant. Allí ens vam trobar amb la Cris i la Tat tapant-se la cara amb un cartell cada una on hi havia escrit el seu currículum, i a partir d'aquí, endavant.


          En fi, una nit màgica, divertida, especial, allò que alguns en diuen "diferent" sense especificar amb què. Acabada l'obra vam fer un brindis amb uns xupitos que ja estaven preparats i de cap al postfunció i pica-pica regat amb els caldos de la casa: Vinya d'en Kabrota (negre) i Kabrota Xoven (albariño); pels abstemis, pobrets, Kabrota mineral.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada