Jesus Christ Superstar

JESUS CHRIST SUPERSTAR

(al Open Air Theatre de Regents Park de Londres)

Avui tenia (sigueu putes* i observeu el verb en temps passat) entrades per Jesus Christ Superstar al Open Air Theatre de Regents Park, una obra que ja havia vist fa més de quaranta anys, però que em feia gràcia de repetir per dos motius: un, saber si s'aguantaria després de tan de temps, i dos, l'Open Air... és el més semblant que hi ha a Londres del Teatre Grec de Montjuic, i a l'estiu sempre ve de gust veure teatre en un lloc així.

Doncs no; començo pel començament. Avui a la capital del país de Brexit feia una calor digne de Galilea, o sigui que he anat al teatre en mànegues de camisa; portava una jaqueta impermeable, però l'he deixat a la moto, i una vegada ben aposentats a les nostres localitats i engegada la funció, shit! s'ha posat a ploure contra pronòstic i al cap d'una estona, i en veure que no parava, quan Maria Magdalena encetava el tema Everything's Alright, aquell tan xulo que diu close your eyes, he decidit aixecar-me i tocar el dos. Llàstima perquè la cosa tenia molt bona pinta: orquestra potent, cantants bons i vestuari adequat, però...

Però no he tingut nassos de posar a prova el que em queda de pulmons, constipar-me, aguantar la remullada i en acabar l'obra —si és que no l'aturaven— agafar la moto i en contes d'anar a casa (uns 45 minuts), moll com un poll dirigir-me a un hospital que ja conec perquè em fessin un tractament i em fotessin una bronca per ruc i inconscient.

Aquí s'acaba la ressenya teatral més galdosa de la meva vida. Llàstima perquè la cosa tenia bona pinta. Per una pròxima vida em demanaré uns pulmons en condicions, o que el tabac sigui tan car que només hi arribin els votants del PP, i a aquests que els fotin. 

* Al meu poble ser puta és sinònim de murri; no que feu el carrer buscant clients per... per... allò.