Tothom ho sap

TOTHOM HO SAP

(a La Casa del Teatre Nu, de Tous)

Tous, Sant Martí de Tous, nom complet, és un poble de mil habitants a deu quilòmetres d'Igualada. Alberga dues companyies teatrals, una per cada cinc-cents habitats; amb aquest ratio a Barcelona n'hi hauria d'haver unes tres mil sis-centes, i no, no crec que hi siguin. Una d'elles, a més, té un petit teatre, La Casa del Teatre Nu on s'ofereixen sessions de proximitat primant la qualitat. S'hi han fet obres com El Bon Lladre amb Josep Julien, Informe per a una Acadèmia amb Ivan Benet... Cito aquestes perquè us en feu una idea. Avui hem assistit a una pre-estrena de pes, una obra que es veurà a la Biblioteca de Catalunya, un dels teatres de referència de Catalunya, la propera temporada, al mes d'octubre: Tothom Ho Sap —és el títol de l'obra, no que tothom n'estigui assabentat—.

El que sí que segurament tothom sap és que Leonard Cohen és un poeta que canta o un cantant que escriu poesia, i segurament que tothom sap que posseeix una veu meravellosa, contundent, convincent... El que ja no sap tothom és que un grup de gent de teatre xerrant i repassant poemes diversos es van enamorar dels del canadenc, i als passadissos i camerinos del Teatre de la Biblioteca de Catalunya, a partir d'una trobada informal van donar cos a aquest projecte que ara estan rodant. Montse Vallvehí, Marta Marco i Ernest Villegas, actors, i Marc Serra, guitarrista, han bastit aquest espectacle íntim a mode de concert i recital, i se n'han sortit molt bé perquè ho han fet des de l'amor. Des de l'amor per les paraules ben escrites, ben dites i ben cantades.

Els que vam néixer l'any quaranta i vam anar a les escoles franquistes on la que poesia que ens van ensenyar (?) mai va anar més lluny del con diez cañones por banda —i amb això no vull pas  dir que Espronceda fos un cagarro— hem hagut d'aprendre poesia per camins estranys, buscant-nos la vida, i els cantautors han sigut un bon vehicle, cantant poemes propis a aliens, però poesia al final.

És per això que considero important la feina que fan persones com les quatre esmentades abans, oferint recitals àgils, llegits, cantats i explicats, especialment de la manera que saben fer la gent de teatre: interactuant, interpretant i movent-se, encara que sigui poc, de la manera que han estudiat, fent els gestos precisos, ni massa ni pocs.

Ha estat una nit molt agradable a la Casa del Teatre Nu. Al West Ende londinenc es fan coses molt importants, però no més que la que s'ha fet avui a Tous, un poble prop d'Igualada que té mil habitants.