24 de jul. 2016

Platonov

PLATONOV
(al Teatre Lliure)



La peça Platonov de Txèkov no l'havia vist mai, per tant no podré comparar el que ens han ofert avui al Teatre Lliure amb cap versió anterior. Sé que Luck Perceval l'ha modificat, l'ha escurçat de 4 a menys de dues hores (déu sia lloat) i altres canvis que no podré valorar pel que abans he dit, per tant era per a mi una obra nova que havia d'entendre pel que m'arribaria des de l'escenari. A mi això de no anar condicionat m'agrada. Coneixia la trama per sobre, però poca cosa més.
L'escenari de la sala Fabià Puigserver a tota amplada i de l'esquerra cap a la dreta fent diagonal fins el fons, unes vies de tren elevades mig metre i al damunt un piano de cua sobre rodes, com si fos un tren, i es clar, un pianista. A l'escenari vuit actors, estàtics, alguns d'esquena. El pianista ha consumit al voltant de deu minuts fent sorolls amb la boca acostada al micròfon i de tant en tant rascant alguna corda amb l'ungla. Al final d'aquest llarg preludi Anna Petrovna, la vídua del general ha dit: "m'estic avorrint". Jo he estat a punt d'aixecar-me de la butaca i dir "jo també", però m'he controlat. Alguns diuen que sóc un pèl tòfol i potser ténen raó, però em se aguantar.
"El més important de l'espectacle és el so" ha dit Steven Van Watermeulen, un dels actors, i potser ser sí, però jo no ho he sabut valorar. M'ha semblat que més que cantar ha cridat molt i ha fet una música contemporània, però que no m'ha semblat ni dodecafònica, ni modal ni res que jo conegui i pugui valorar.
Em sap greu, però no diré res més, perquè hauria de tirar d'internet i escriure retalls de coses que han dit altres, i a mi el Ctrl C i Ctrl V no em va. No he entès res, ha deixat d'interessar-me ben aviat i m'he avorrit molt. Sí que puc aportar una dada: a mi les actuacions estàtiques, parlant de cara al món (el públic) en contes dels seus oponents, no em van, i d'això avui n'hem tingut un tip, o sigui que la ressenya serà galdosa i curta; em sap greu. A la sortida hi havia opinions de tots colors.
El Lliure no estava massa ple, però deunidó per ser una obra parlada en neerlandès i subtitulada, cosa que a alguns espectadors els tira enrera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada