Perquè no?

PERQUÈ NO?

(Opinió)

Quan l'últim dia de Grec cau el teló, a Barcelona sembla que de sobte hi bufa el sirocco i la ciutat es converteix en un desert, teatralment parlant. Queden obres en cartell alguns dies, però no ens enganyem: són les escorrialles. Tothom marxa? jo diria que no, i per altra banda molta gent "ve", visitants tan de fora —aquest mot tan català, "de fora"— com de la rodalia. Jo d'aquí uns dies me'n vaig a Londres i seré un "de fora" que hi anirà per veure teatre. I doncs? Doncs allà no paren mai, i no parlo només dels del West End.

El West End és una mena de milla d'or on hi ha una concentració de teatres només comparable al Broadway novaiorquès. Teatres magnífics, i força antiquats, que només per connectar amb la història que traspuen les seves parets ja val la pena entrar-hi. Allí s'hi fan obres sempre, sigui hivern sigui estiu, però també hi ha vida més enllà del West End. L'Off o el Fringe, digueu-li com vulgueu, tampoc s'atura i la programació flueix i flueix, perquè els espectadors també.

Jo recordo als anys 70' que per veure una obra de les "imperdibles" a Londres o Nova York t'havies havies de recórrer al conserge de l'hotel que sempre en tenia de comprades unes dotzenes pels clients. D'altra manera no aconseguies veure aquella obra de la que tothom parlava. Ara les coses van més primes i en pots trobar d'un dia per l'altra, a no ser que sigui una cosa fora del comú, però el teatre no s'atura mai i a base de marketing i fer ofertes, els teatres estan quasi plens.

I jo em pregunto "perquè no?". Perquè Barcelona no pot tenir també un turisme teatral que ompli recintes on es facin obres de caire internacional, de qualitat i sobretitolades en un parell d'idiomes? A mi no em costa d'imaginar una nit al recinte del Grec amb una obra d'èxit —per començar siguem putes i no programem teatre experimental— sigui El Mètodo Grnholm, sigui Divinas Palabras. M'imagino els visitants passejant pels jardins del Laribal, admirant la Barcelona de nit des d'aquell mirador incomparable, i acudint a una sessió de teatre al aire lliure. O aprofitant una ruta turística, fer unes tapes al Rita Blue i després entrar al Romea i veure una obra del Tricicle, que aquí ni caldrien sobretítols.

És evident que crear una imatge de ciutat cultural del teatre no es fa ni en dos dies ni sense l'ajut de l'administració, però penso que estaria bé combatre d'alguna forma aquest parc temàtic en que alguns intenten convertir Barcelona, la guirilàndia en que s'està convertint, tot cristo en xancletes i bermudes, caminant mentre amb una mà aguanten un gelat i amb l'altra es rasquen la regata del cul.

De vegades penso que em convindria anar a dormir més d'hora i no pensar coses estranyes.