VALORACIÓ DEL FESTIVAL GREC
(Opinió)
Aquesta és una valoració i una
reflexió, naturalment a títol personal, del Festival Grec que aquest anys
celebra el seu 40è aniversari. Vagi per endavant que "El Grec" és "el
meu" festival de referència, hi he assistit des de que el fan i me
l'estimo; així ras i curt. Al juliol mai he fet vacances, i en feia un preludi
assistint al Festival, però quan van engegar el restaurant va ser com tocar el
cel amb les mans, com unes vacances en mes de treball. Reservaves taula, al
entorn de les vuit et presentaves, sopaves tranquil·lament esperant l'avís del
començament de la funció i fins i tot et donava temps per prendre un whisky amb
calma conversant amb els comensals o extasiat davant la incomparable posta de
sol. Ara el restaurant ha anat evolucionant i m'atreveixo a dir que no per anar
a millor. La moda de les paradetes ens ha envaït, però als que som pigres per
naturalesa ens agrada que ens serveixin. Molt pitjor si vols menjar alguna cosa
a les parades del jardí: pren paciència. Cua per retirar els tickets, cua per
recollir l'entrepà o el que has triat i més cua per agafar la beguda. Si aneu
tres us podeu repartir, però si vas sol has llepat: faràs tres cues. Deixo el
tema menjar que no és el més important, tot i que a alguns, que estem mal
acostumats, sí que l'hi trobem.
El Grec s'ha convertit en un festival
molt diversificat. Això no tinc clar que sigui bo, crec molt en la
especialització, al estil del d'Avinyó, però és el que hi ha. Com a concepte el
que m'hi sobra és la música, i no és que la música em faci nosa , però penso
que com a festival seria millor centrar-se en les arts escèniques: teatre,
dansa i circ. A Catalunya de música a l'estiu se'n fa pels descosits i em dona
la impressió que el Grec podria passar d'ella. Sense ganes d'ofendre, em sembla
que un concert dels Manel no hi pinta res, a no ser que com que l'hemicicle es
posarà a rebentar, doncs es compti molt amb la recaptació per fer pasta.
Tampoc tinc clar si és bo diversificar
en tants teatres, fent un escampall per tot Barcelona; no tinc prou elements
per jutjar-ho, però de vegades he pensat en com m'agradaria que pel Festival és
fes una mena de "barri del teatre" al voltant del Grec, utilitzant les
sales que hi ha: Grec, Lliure, Mercat de les Flors, Institut del Teatre i La
Vilella, i algunes sales dels museus per conferències, trobades, exposicions...
i en aquest entorn implicar tots els restaurants de la zona —ja torno amb el
menjar, però és que m'agrada—. Potser els treballadors d'aquests teatres em
voldran matar per aquesta idea, ja que els representa un treball extra
suplementari. Demano excuses, però us imagineu el que podria donar de sí una
concentració d'aquest tipus? Seria com una olla a pressió al llarg d'un mes on
es couria un brou d'una densitat teatral considerable.
Per cert, no hauria estat fantàstic
tenir una exposició d'aquests quaranta anys de Grec? Em refereixo a exposicions
fotogràfiques, d'esboços d'escenografia, d'exposicions de vestuari, de
programes, de videos amb gravacions... I parlant de programes, algú sap qui es
va carregar aquell fantàstic logo que era un sàtir que se suposa empaitava
noies virginals amb intencions força lúbriques? El cartell que he posat al encapçalament n'és una mostra, no feu cas que hi posi any 90.
No faré una valoració de les diferents
obres que he vist perquè ja vaig anar penjant al blog les meves opinions, i
ments més doctes ja n'han fet un peritatge global. Només diré que he vist coses
molt bones que m'han impactat i que en condicions normals —programació general
de l'any— no s'haurien vist. Per tot el bo, felicitats!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada