LA SRA. OLIVER
(al Teatre Tantarantana)
Si busqueu a la xarxa Iñaki Garz us sortirà com a il·luminador teatral,
especialment de Les Antonietes, però és més coses: autor, director. Era abans
que la gent de teatre es quedava en un rol fix: actor, actor; director,
director; dramaturg, dramaturg. En l'obra d'avui Garz n'és el responsable de la
dramatúrgia i la direcció.
Una família, pare, mare i fill arrossega mala relació des de fa molts temps.
Divorciats de fa anys, cadascú viu la seva vida per separat, tot i que el fill
visita tan el pare com la mare. Ella porta una vida normal dins la seva
soledat. El fill és pusil·lànime i tot i viure en parella neda entre les dues
aigües del pare i la mare, i finalment el pare és "una mica estrany".
És homosexual i el matrimoni es va separar quan va sortir de l'armari i ara va
permanentment vestit de dona; no és una boja que vulgui simular ser dona,
perquè porta barba, però li agrada anar vestit de dona. Per acabar-ho d'adobar
té un mal caràcter (l'ha tingut sempre) i ara pateix un càncer. Vol que li diguin
Sra. Oliver.
Amb tot això Garz ha muntat una història que té el seu interès, però
que li ha sortit força confusa. No sabem —jo almenys no ho vaig agafar— els
motius pels quals el pare es vesteix de dona, així com els motius perquè un
altra fill es va suïcidar. Massa punts solts que acaben fent l'obra poc
lligada.
L'escenografia és molt senzilla, però funciona. A l'esquerra una àrea
que representa la casa del pare, a la dreta la de la mare i al mig un banc, el
banc d'un parc on es troben els uns i els altres. Els actors ho han fet bé,
però l'obra no té gruix per lluïr-se. Nit d'estrena al Tanta, aplaudiments
discrets i algun crit de bravo, que mai falten en dies així en que hi ha
convidats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada