COSES...
(Opinió)
El que escric a
continuació és una opinió. No és cap ressenya perquè l'obra que anava a veure,
un opinador no professional —com tants n'hi ha, vaja jo mateix— se la va
carregar sense misericòrdia i jo em vaig dir: "cony! —de vegades a la
intimitat dic algun taco— potser serà millor que no hi vagi si aquest ha dit
que era molt dolenta". Sí, aquell
matí havia llegit una crítica destructiva que literalment se la carregava sense
gaires miraments. A vegades crec que els que escrivim les nostres opinions
sobre el que veiem al Teatre, no som massa conscients del mal que li podem
arribar a fer a un equip de persones que han estat treballant en un projecte
artístic i han posat tota la seva il·lusió, el seu treball i el seus diners en
aquest projecte. Una crítica d'aquest calibre pot acabar fent que una proposta
escènica fracassi, malgrat que aquesta tingui, com és el cas, una qualitat més
que acceptable.
¿Perquè he escrit aquesta part del text en cursiva? Doncs perquè no és
meu. És d'un opinador gastròpode que es veu en el dret de donar lliçons morals
sobre el bé i el mal (Friedrich Wilhelm Nietzsche), o com diria el capullo del García Albiol, més
enllà del bé i el malament. Una persona que, pel que sembla, no té clar que les
opinions sempre són subjectives i que la objectivitat és impossible. Ja ho va
deixar mol clar el torero-filòsof Guerrita quan va dir lo que no puede sé no puede sé, i ademá e imposible.
I jo
em pregunto perquè una persona creu que una obra és de molt baixa qualitat, ho
justifica i així modestament ho fa saber, un altra el renya pública i publicadament,
i al cap d'una setmana fa una ressenya carregant-se una altra obra. ¿Ha comprat
una butlla com les que emetia la Santa Mare Església Catòlica Apostòlica i
Romana, que permetia a la gent amb pasta menjar carn els divendres? Li falta un
bull, un cargol potser? Jo no ho entenc, però si li pregunta al senyor Heads,
li dirà que encara ho entén menys, i mira que els xilens han aguantat i
aguantat sota el règim del cabró del Pinochet.
En
fi, és el que hi ha, com dic a l'encapçalament: coses, i acabo amb la reflexió d'un altra filòsof també torero,
El Gallo, que quan li van presentar a Ortega y Gasset i li van dir que es
dedicava a la filosofia, diuen que es va rascar la closca i va deixar anar hay gente pá tó.
Josep Maria, t'he contestat privadament per correu electrònic, pretenent amb això desfer els mals entesos, ja que crec sincerament que parteixes d'una base completament errònia.
ResponEliminaUna abraçada