MASACRE
(al Teatre Lliure)
De vegades els noms
de les companyies teatrals se'm confonen; Animalario,
Teatro del Barrio... és igual, sé que
estic parlant del mateix personal, gent de teatre de Madrid d'un gran nivell, i
que sortosament ens visiten cada any al Teatre Lliure. A la capital espanyola —tot
i que els que em coneixen saben que és una ciutat que no suporto— tenen molt bones
companyies, com els especialistes de teatre clàssic del Segle d'Or espanyol,
però que trenquin motlles i arrisquen amb un teatre d'avantguarda com aquests, poques.
Masacre és una peça escrita,
dirigida i interpretada per Alberto San Juan acompanyat de Marta Calvó, una
actriu catalana que jo no recordo haver vist mai al teatre; possiblement
treballi "allà" com tants catalans.
L'obra no és de planteamiento, nudo i desenlace, ni
explica una història convencional, més aviat és una mena de reflexió en veu
alta carregada de preguntes: el poder polític està subordinat a l'econòmic? qui
el té aquest poder? perquè, des de quant?... Tot això amb una estructura molt
interessant començant amb una mena de show televisiu on un matrimoni, sota uns
focus, expliquen qui són i com viuen. Gent normal, diuen ells. Tenen un
magnífic apartament en una zona exclusiva, amb jardí, piscina, escola molt bona
a prop, bones comunicacions, dues feines ben pagades; gent normal... diuen ells.
Amb un hàbil canvi
de llums ens trobem amb un relator (sempre els dos mateixos actors) que ens
explica el naixement de la banca "moderna" espanyola a la vora de la Ría de Bilbao, les grans famílies
casades entre elles, i així es fa un repàs al naixement i creixement del
capitalisme espanyol en el temps i s'hi van afegint noms com Botín, Escrivà de
Balaguer, March, Koplowitz, Botella i Aznar. Mentrestant aquell matrimoni del
principi ha anat perdent la feina... Una obra política i de denúncia.
És especialment
interessant la forma com s'ha plantejat l'obra. L'Espai Lliure amb només una
cadira com a escenografia. Els ambients s'han creat a base d'una il·luminació
extraordinària signada per Raúl Baena, una forma excepcional de crear
situacions, sense trucs ja que els raigs lluminosos només podien anar contra
les persones o el terra. Només expressió corporal i paraula ben dita,
naturalment amb un text molt ben treballat i una pila de dades ben dosificades,
una filigrana, doncs s'han deixat anar un munt de referències, noms i xifres i
ni per un moment s'ha fet pesat ni ha semblat un informe econòmic del Banc
Mundial. Sembla mentida que amb un tema tan àrid, els setanta minuts de l'obra
ens han passat en una bufada.
Val a dir que la Marta
Calvó i l'Alberto San Juan S'han entregat i han convertit aquest informe en una
creació, i en compensació els assistents que omplíem l'Espai Lliure fins a la
bandera, els hem gratificant amb una tanda d'aplaudiments memorable i
merescuda. A la sortida més que comentaris, elogis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada