2 d’abr. 2017

Masacre

MASACRE
(al Teatre Lliure)



          De vegades els noms de les companyies teatrals se'm confonen; Animalario, Teatro del Barrio... és igual, sé que estic parlant del mateix personal, gent de teatre de Madrid d'un gran nivell, i que sortosament ens visiten cada any al Teatre Lliure. A la capital espanyola —tot i que els que em coneixen saben que és una ciutat que no suporto— tenen molt bones companyies, com els especialistes de teatre clàssic del Segle d'Or espanyol, però que trenquin motlles i arrisquen amb un teatre d'avantguarda com aquests, poques.
          Masacre és una peça escrita, dirigida i interpretada per Alberto San Juan acompanyat de Marta Calvó, una actriu catalana que jo no recordo haver vist mai al teatre; possiblement treballi "allà" com tants catalans.
          L'obra no és de planteamiento, nudo i desenlace, ni explica una història convencional, més aviat és una mena de reflexió en veu alta carregada de preguntes: el poder polític està subordinat a l'econòmic? qui el té aquest poder? perquè, des de quant?... Tot això amb una estructura molt interessant començant amb una mena de show televisiu on un matrimoni, sota uns focus, expliquen qui són i com viuen. Gent normal, diuen ells. Tenen un magnífic apartament en una zona exclusiva, amb jardí, piscina, escola molt bona a prop, bones comunicacions, dues feines ben pagades; gent normal... diuen ells.
          Amb un hàbil canvi de llums ens trobem amb un relator (sempre els dos mateixos actors) que ens explica el naixement de la banca "moderna" espanyola a la vora de la Ría de Bilbao, les grans famílies casades entre elles, i així es fa un repàs al naixement i creixement del capitalisme espanyol en el temps i s'hi van afegint noms com Botín, Escrivà de Balaguer, March, Koplowitz, Botella i Aznar. Mentrestant aquell matrimoni del principi ha anat perdent la feina... Una obra política i de denúncia.
          És especialment interessant la forma com s'ha plantejat l'obra. L'Espai Lliure amb només una cadira com a escenografia. Els ambients s'han creat a base d'una il·luminació extraordinària signada per Raúl Baena, una forma excepcional de crear situacions, sense trucs ja que els raigs lluminosos només podien anar contra les persones o el terra. Només expressió corporal i paraula ben dita, naturalment amb un text molt ben treballat i una pila de dades ben dosificades, una filigrana, doncs s'han deixat anar un munt de referències, noms i xifres i ni per un moment s'ha fet pesat ni ha semblat un informe econòmic del Banc Mundial. Sembla mentida que amb un tema tan àrid, els setanta minuts de l'obra ens han passat en una bufada.
          Val a dir que la Marta Calvó i l'Alberto San Juan S'han entregat i han convertit aquest informe en una creació, i en compensació els assistents que omplíem l'Espai Lliure fins a la bandera, els hem gratificant amb una tanda d'aplaudiments memorable i merescuda. A la sortida més que comentaris, elogis.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada