IL GATTOPARDO
(Opinió)
A finals dels anys
cinquanta, Giuseppe Tomasi di Lampedusa va escriure una obra mestre, Il Gattopardo. L’autor situa l’acció a
la Sicilia del 1860, quan Garibaldi hi va desembarcar comandant Els Mil. En un
moment de la novel·la, Tancredi, nebot del príncep de Salina, noble i
conservador diu una frase tremenda “si volem que tot continuï com està, fa
falta que tot canviï”, una cita digna de Maquiavel.
Ara, ja al segle
XXI, una gran part de catalans també volem que tot canviï, però no perquè
continuï com està, o estava, sinó perquè sigui ben diferent, i no som mil, com
els homes de Garibaldi, som centenars de milers, potser milions; quants? Chi lo sà, però hi ha una manera fàcil de
saber-ho, contant-los; es fa una consulta i es conten les paperetes posant les
del sí a una banda, les del no a una altra. I per fer això, a diferència dels camicie rosse, no ens cal anar armats, o
sí, però només amb la raó (no La Razón),
pacíficament.
Aleshores, que els
fa tanta por a la gent del búnker de l’altra banda del Sènia? (no de l’Ebre, com
diu la Chacón) Segurament moltes coses, com quedar-se sense part dels nostres
diners, veure’ns prosperar mentre administrem els propis recursos, saber que no
es compliran les malediccions gitanes que profetitzen que ens quedarem aïllats i fotuts... fins i
tot el dubte de contra qui disputarà la lliga de futbol el Reial Madrid,
però... encara hi ha una altra cosa que els espanta més als que manen, una cosa
que ja va passar l’any 1789, i és veure com el poble empeny des de sota li sega
l’herba sota els peus als governants, com va passar quan la Revolució Francesa,
i per això estan tan acollonits i diuen no a qualsevol diàleg.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada