CABARETA
(a la Sala Muntaner)
A mi el que em sap més greu quan faig una ressenya és valorar-la baix.
Sortosament sé que als "crítics" aficionats ens llegeixen quatre gats
i això ens fa molt poc influents, cosa que em tranquil·litza, però aquest fet no priva que em senti obligat
a ser sincer.
Per dir-ho ras i curt, CabaretA m'ha semblat un espectacle carrincló,
però compte! jo que ja fa anys que m'arrossego pel món de l'espectacle, havia
vist al paral·lel revistes de l'Alady i la Mary Santpere als 50 i i 60 i aquelles
ja m'ho semblaven de xarones. No em va aquest tipus d'espectacle i penso que
CabaretA s'ha emmirallat en aquell model.
El guió m'ha semblat fluix, espicossant una mica d'aquí i una mica
d'allà, amb esquetxos un pèl suats: Millet, Rajoy, que possiblement sigui el
que demana aquest espectacle, ho ignoro. La pianista fent música amb campanetes
o amb vasos. El número de la protagonista que es fa rascar pel públic perquè li
pica alguna cosa... en fi, res de nou. Dos músics l'acompanyen correctament, o sigui que ningú ha fer res malament, però com he dit l'he trobat carrincló.
Una cosa sí he trobat a faltar al ser un espectacle de cabaret: una
mica més de galta, allò que abans en deien ensenyar cuixa, i a una noia tan
maca com la maria Molins li hauria escaigut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada