Brussel·les

BRUSSEL·LES

(Opinió)

          Aquest pont la nostra família ha estat a Brussel·les, la capital de Bèlgica, la capital d’Europa... No hi havia estat mai, no m'interessava perquè no en tenia bones referències. Aquesta manca de sol, aquest cel de color de plom, mal il·luminat, allò que en castellà en diuen de panza de burra... però hi hem anat perquè s’hi havia d’anar.

          Els catalans som del morro fort i quan convé, convé. No faré la crònica política o patriòtica perquè plomes més ben documentades ho faran, en un sentit o altre; els sorayos diran que érem mil i els abrandats catalanistes cent mil. Jo, com sempre sé els que érem: molts, i amb això en tinc prou.

          I la ciutat? La ciutat bé, gràcies (una manera educada de contestar). Intentaré ser equànime; breument: no és cap meravella, en cap sentit. La grisor l’aclapara. Naturalment té les seves coses, però destacar, destacar, sempre basant-me en una visita de quatre dies, poc. Té una cosa espectacular: La Grande Place, de gran harmonia, tot i que apart de l’edifici de l’ajuntament, pel meu gust, és excessiva en ornamentació daurada, cosa que quan es fa de nit i engeguen l’espectacle de música i llum, potencia l’efecte. També hi ha el Palais-Royal, que només es pot visitar a l'estiu, o sigui que...

          Apart d’alguns edificis d’un cert interès Art Nouveau, el que seria l’equivalent del nostre modernisme, sense arribar-hi, un excés d’edificis moderns, de corporacions de negocis, de lobbys polítics d’un interès arquitectònic més que dubtós, en la meva opinió. El barri central ple de botigues de souvenirs (Manneken Pis) tapissos barats, xocolata, i tota mena de materials guiri, i restaurants de baixa categoria amb les cartes a base de fotografies, com de la pitjor Rambla de Barcelona. Un detall: quan visito per primera vegada una ciutat, acostumo a agafar un bus turístic, allò que en diuen City Sightseeing per fer-me càrrec de com és la ciutat, magnitud, llocs... Fa turista però és útil. En una urbs com Roma o Barcelona per exemple, l’audio-guia no para de dir-te que miris a esquerra i dreta per informar-te del que pots veure. A Brussel·les la major part del trajecte et posen música clàssica perquè no hi ha res interessant per mirar.

          Menjar: aquí la cosa empitjora i parlo de restaurants normals. Si te’n vas al Kwint et fotran una bona garrotada i et serviran plats amb tòfona i caviar, però això no indica res. A les cartes l’habitual són els musclos acompanyats de patates fregides (plat francòfon), per regla general els musclos d’una qualitat mitja-baixa i les patates congelades; o la Carbonnade Flamande, una mena de fricandó (plat flamenc). La gent menja molt pel carrer, especialment cucurutxos de patates amb una mena de maionesa, com les braves per guiris de Barcelona. També gofres de tota mena. La xocolata, pel qui li agrada és molt important, però aquí no opinaré perquè no forma part de les meves debilitats.

          Què més? Doncs pluja cabrona, vent emprenyador i manca de sol. El personal no excessivament amable, però aquesta opinió podria estar contaminada pel fet de que una burrada de catalans vam envair la capital i, per exemple, vam col·lapsar el metro en un dia laborable, i les persones que sortien de la feina i havien d’anar a buscar la canalla a l’escola es van cagar en la mare que ens va parir, en puc donar testimoni, per tenir els combois del metro a nivell col·lapse. De fet s’haurien d’haver queixat de les autoritats de mobilitat per no reforçar les freqüències davant l’allau de visitants en un dia i moment puntuals. Però siguem realistes, aquesta mani no els feia molta gràcia.

          No vull acabar sense destacar un detall. Acabada la manifestació que segons ha confessat el cap de la policia emprenyat amb el govern que el pressionava per callar, estava formada per 100.000 persones, els empleats de la neteja que la tancaven darrera els furgons de la policia, no es creien que no hi havia un sol paper al terra. Vam donar una mostra acollonant de civisme, i d'això en puc donar testimoni jo.

          Fi de la ressenya. Podeu deduir que no és la meva ciutat predilecta. Possiblement hi ha gent que els hi agrada, no és el meu cas, però no em cansaré de repetir la frase de El Gallo: hay gente pa tó. Jo em quedo amb Florència.

          P.D. Anècdota: ahir era Sant Nicolau. i al pobre Manneken Pis, me'l van disfressar de bisbe. Fotia una angúnia... semblava el Rouco Varela mostrant la minga per una obertura de la sotana.